Peus

Estiro els versos de tal manera

que ja no poden ser més llunyans

i a la vegada meus.

En crido les puntes dels dits i, encara,

malgrat la distància, em senten.

Deuen notar un xic de vertigen, potser,

una sensació de desemparament,

per si no els torno a posar a terra

i els faig quedar tan lluny de tot,

tan fora de mi i de les arrels,

que són tan meues com seues.

Els meus versos són com els meus peus,

els noto, tant l'un com l'altre.

Tabul Bosh

Confusió

 

Ara mateix escric que escric,

però no sé

què és escriure.

Ara pujo per una escala,

però ignoro

quants graons té.

Ara, repeteixo sons

que no entenc,

i en dic paraules.

Sé tan sols que espero,

però és una espera

per a la qual no he tret bitllet,

ni he demanat cita,

ni hora, ni data.

Una cantonada, almenys,

o unes revistes,

o una andana

me la farien més real.

Ara mateix , visc.

I ho escric perquè no se m'oblidi.

​

Tabul Bosh

Onatge

 

Surfejo entre versos embravits

que em fan volar sobre penya-segats

de costes traçades entre els rocams

i els perfils escumosos de platges inabastables.

És com si un déu els hagués somniat,

o una musa els hagués penjat

dels meus cabells i, balacejant-se,

esdevinguts ona, m'haguessin omplert

l'oïda de mar i d'arena.

Tabul Bosh

Ramell

 

Et miro com si t'acabés de conèixer,

no sé si tens fusta de poema o ets

tan sols un ramell de catàleg de jardineria.

Tens unes fulles verdes esplèndides,

un xic tacades i polsoses, deixades

de la mà del curós jardiner

que mai no has conegut.

No sé si creixes prou estimada, 

prou regada,

i no estic segur que t'agradi viure

en aquest racó de la casa.

M'ho hauries dit, si no fos així?

Dius que, de poemes, 

no en viu ningú,

i menys encara un ramell.

D'acord, no et molesto més

amb les meues incongruències.

Tabul Bosh

Pana

 

Serà un poema ajornat, el d'avui;

amb versos presoners d'una anti-musa,

amb mots segrestats per les notícies,

declarades metàfores en fuga.

Poèticament fotut, fora de via,

no té altre remei que esperar una grua,

com un vehicle que té una avaria,

és un poema que ja no fa ruta.

Deuen ser les bugies?, es demana,

o tal vegada no tinc gasolina?

deu ser la inspiració, que no em carbura?

Llunyana, sent la veu d'una sirena:

i té por que no sigui la patrulla

que desballesta cotxes, i poemes!

Tabul Bosh

Padrí

Serà un poema ferit, el d'avui;

amb versos amputats per la metralla,

amb mots que es dessagnen per les nafres,

amb metàfores cosides per les bales.

Mortalment abatut en el camp de batalla,

aquest poema no té altra vida

que esperar la mort entre la ferralla,

pressentir el punt final darrere cada rima.

Quan s'acosti el darrer alè, es demana,

veuré passar la pel·lícula de ma vida?

veuré la inspiració que em va parir?

Ans que caigui l'espessa teranyina

sobre els meus versos esblaimats

sabré a la fi el déu que m'apadrina?

Tabul Bosh

​

Remenat

                                                      

Vola l'òliba com l'òbila,

l'òbit comporta botí,

l'oblit vol jugar a bòlit,

dir-se bo és obsedir.

Tant és guàtlera com guatlla,

i tot nom recorre el món,

són de la mateixa falla

el captaire i el rodamón.

Xiscla l'àguila com l'àliga,

el futbol és vol i tuf,

el braç escurça la màniga

la sínia puja el caduf.

Tot, capgirat, és tot,

ser, remenat, és no res.

Empestat de tempesta,

enverinat de metzina,

ho dic tot i no dic res!

Tabul Bosh