Llibre

 

Obres el llibre: cap fanal no s'encén

dins sa planura, cap jardí hi verdeja.

Illes de Grècia no veuràs en son mar,

arbres salvatges, són els mots que hi floreixen.

Lletres convoques, bades llavis i ulls

per dar-los vida, plantes flors primerenques.

Sembres i esperes, fruits i arbres, perfums.

Regues la terra, brosten veus temorenques.

Àvid, en menges, són la sang del teu cor.

Déu, les envoles; són com aus que viatgen

vers l'impossible, cerquen noves clarors.

Res no entendries, mai veuràs el seu món.

Car aquest llibre fou escrit amb la imatge

més inaudible, mots no en té, ans colors!

Tabul Bosh

Catatímia

 

Catatímia

Vull ser feliç i no sé que faria: 

en el teu cos morir crucificat?

viure en el vent, bufar l'escombraria,

com un bruixot, de tot el meu veïnat?

Dubto, lasciu, si lacar-te la cova,

si pujar al cim dels teus mugrons, o al cel;

dormir despert davall la teva roba?

Vols que t'encalci, com un àngel en zel?

Ja veus que en visc, de vols i platxèries

de mots i d'atzars, i de fer-te l'amor.

Crostó diví, tu ets la meva dèria.

Coratge em dona, que siguis etèria,

un ser esquiu vingut d'un altre món:

Tenc catatímia, oh dona aèria!

Tabul Bosh

 

Elles

 

Elles

 tuttartpitturasculturapoesiamusica.com

Elles són als verals de la meva mirada 

com els carrers i els arbres de totes les ciutats; 

exalto els seus temples, adoro els seus cossos 

que les voltes del món fan moure i tremolar. 

Em fonc quan me les miro, quan caminen, m'enerven, 

com un vi m'embriaguen, em maten sens pietat; 

m'emmetzinen la sang, sento que m'afalaga 

la promesa de mort que en vida m'han dat. 

Em tiben amb ses cordes, elles, quan m'estimen; 

elles m'obren senderes enllà de la raó, 

fan caure els pensaments cap a llocs insondables. 

Si algun dia em demano què hi faig aquí, vivint; 

i si cerco el motiu de la meva existència, 

trobo en elles l'essència, en son ésser sublim! 

Tabul Bosh

El teu cos

Preguntes què faria amb el teu cos?

Com amb un diccionari, l'obriria

per cercar les paraules de més delit

amb delera, deliri, vici i pruïja.

Demanes què faria amb els teus pits?

Ells saben que el fogall hi buscaria

per cuinar-hi el menjar més exquisit. 

I que amb el vi més dolç el tastaria.

Preguntes què faria amb el teu cos?
I ets tu qui m'ho demana, llibreria
que guardes els meus llibres preferits?

Demanes què faria amb els teus pits?
I ets tu qui m'ho demana, que ets la cuina
on es couen els àpats del meu desig?

Tabul Bosh

Jo l’estimava

Jo l'estimava perquè en coneixia

les seves valls, carenes i camins.

El seu record dintre meu hi germina: 

llavors d'amor, i les flors del desig.

I me la tornen les primaveres;
tots els seus besos, arran del meu pit, 
fan un camí de fondes tresqueres,
buscant debades la font de l'oblit.

I sempre m'omple les hores sobreres;

 la meva sang com un blat malaltís,

l'espera a ella, que faci la sega.

El meu cor ardent és ple de desig,
de rostoll fiblant que encara encén brases;
 sóc, orfe d'ella, un any sense estiu.

Tabul Bosh

ORGASME

 

Unto amb oli i espècies la teva pell,

t'emmotllo amb els meus dits, 

et fenyo com un pa.

Tu em presentes la plata dels teus pits

dolços, fruites en saó.

Rugeixes, felina. 

 

L'alquímia  et beus

de l'amor i el desig.

Et mossego amb els claus

de  ma passió.

Remuguem el llarg banquet.

Ens empassem a glopades.

I ens dissolem, feliços, 

en la mar fonda

d'un orgasme.

Tabul Bosh