diumenge, 12 de setembre del 2021

Fer l'amor

 

Fer l'amor



Quan la nit es treu robes i faixes

i s'obren aixetes dins els llits,

quan tots els estels ja són extingits

i el darrer moix s'aclofa dins la caixa;

quan el silenci també ha emmudit 

i els mots es cremen en un incendi;

d'un àpat de sexe, exquisit dispendi,

la fressa sentiu, del goig, el fregit.

De la topada, en sentiu la remor,

el xoc dels cossos sense senderi,

les pells enceses per la passió.


El relat del desig no té cap misteri;

us arriba, distant, enmig de la nit,

però el sentiu a prop, i us agrada ser-hi.





Tabul Bosh





Gödel


 

Gödel (Morim sense trobar cap veritat)




Venim d’una boscana i d'un buscar.
Seguim, d'una gatzara, belles pistes.
Nedam contracorrent en foscos brams,
cercam en l'exhaurit una altra via.

Refets, inacabats, els més esquius,
si mai ja no busquem, ja l'hem fallada.
Som ou, som un anou baixant pel riu,
matriu nul·la i mula desbocada.

No som mai acabats, ni conjugats,
no som predicatius, cap cosa feta,
som una incompletesa universal.

Lluitem per una sort, per una vida.
Venim d'una riuada i de la mar,
morim sense deixar de ser mentida!




Tabul Bosh



Tot o res

 

Tot o res




Neix al matí, mor a la nit, i sempre.
És la carn i l'esperit, sense embuts.
Bocana del vell port de casa teva.
Mana amb dit inerme, és molt cabut.

És la negror dins una llum que encega,
és copa plena de buidor i delit.
Esborra roig a la sang i la crema.
Zeros i lletres al quadern, escriu.

Nit i dia, viatger, no s'atura.
El temps teixeix amb un fil sense fi.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.

Ningú no és seu, tot el que és, morí.
Si escau, tot o res, fa plorar o riure.
Altra cosa no és, sinó el viure.







Tabul Bosh




dissabte, 11 de setembre del 2021

Badalls

 

Badalls



I


Pel badall d'una porta tot el dia he mirat.
Uns miratges he vist, estripats per la broma;
hostatjat en un vent traïdor, aïrat,
un bell cant de sirena aturava ma ploma.

He creuat una flor, remorosa i latent.
He sentit l'amargor de la fel en la boca,
he gruat la visió d'aquell mot inclement
i un litúrgic desig lubricava ma gola.

En l'esclat de l'embat, tot el dia he remat.
Olivera, olivó, atzavara rosada,
pobrejant, romancer: romanalles de salm.

Pel tirany d'una nit tot el dia he rondat,
mar eixuta de cel, he trepat ses fondàries:
catatímia tenc, i tronyelles me'n faig!




II


Pel badall d'una pedra tot el dia he mirat;
de romanços, n'he vist, estripats per la broma;
un bell cant de sirena aturava ma ploma,
hostatjat en un vent traïdor, aïrat.

He creuat moltes vides, remoroses, latents;
he sentit l'amargor de la fel que t'escanya
les més belles paraules em sabien estranyes,
I el poder d'aquell vers no se'm feia present.

En l'esclat d'un moment tot el dia he remat;
 olivó, salivera, dama-joana rosada;
pescador, romancer, en la mar m'he negat.

Son tirany més profund uns instants m'ha xuclat:
mar eixuta de vida, m'he tragat ses fondàries:
ca-ta-tí-mi-a tenc, sóc poeta damnat!






Tabul Bosh







Llibre

 




Obres el llibre: cap fanal no s'encén
dins sa planura, cap jardí hi verdeja.
Illes de Grècia no veuràs en son mar,
arbres salvatges, són els mots que hi floreixen.

Lletres convoques, bades llavis i ulls

per dar-los vida, plantes flors primerenques.
Sembres i esperes, fruits i arbres, perfums.
Regues la terra, brosten veus temorenques.

Àvid, en menges, són la sang del teu cor.
Déu, les envoles; són com aus que viatgen
vers l'impossible, cerquen noves clarors.

Res no entendries, mai veuràs el seu món.
Car aquest llibre fou escrit amb la imatge
més inaudible, mots no en té, ans colors!










Tabul Bosh






Catatímia

 


Catatímia






Vull ser feliç i no sé que faria: 
en el teu cos morir crucificat?
viure en el vent, bufar l'escombraria,
com un bruixot, de tot el meu veïnat?


Dubto, lasciu, si lacar-te la cova,
si pujar al cim dels teus mugrons, o al cel;
dormir despert davall la teva roba?
Vols que t'encalci, com un àngel en zel?


Ja veus que en visc, de vols i platxèries
de mots i d'atzars, i de fer-te l'amor.
Crostó diví, tu ets la meva dèria.


Coratge em dona, que siguis etèria,
un ser esquiu vingut d'un altre món:
Tenc catatímia, oh dona aèria!



Tabul Bosh





Cavalls sense brida

  Cavalls sense  brida     Has  trobat els mots de tants poemes, les paraules has gaudit   de tantes novel·les. Creuaven un pont, ...