Tabul Bosh
dimecres, 22 de setembre del 2021
dimarts, 21 de setembre del 2021
Immutable exorbitància
Els laberíntics dies em porten cap a tu,
refugi traïdor, felicitat extinta.
Penetro en els teus dominis
per trobar-me perdut.
Rugeixo dins la selva
de verinosa alquímia
perquè tot te m'empassis,
en cos i ànima.
I perquè plantem fort,
fullats els cossos,
dins un bosc d'immutable exorbitància.
Tabul Bosh
Nunània
A Numânia no hi ha temps; no existeix
cap més memòrie que la del nom propi.
A Nunânia no s'hi entra amb caretes
ni amb agulles sota l'aire del silenci.
A Nunânda és el nom propi, no el carrer,
el que porta al caminant cap al mar.
I aquest nom propi és el dia, el dia
que neix amb llum pròpia,
amb llum de muntanya i de riu fidel
com un ventre matern,
com una pregone esperança engendrada
en una flor, conquistada amb l'esguard.
I tu,vianant, camines sota l'ombra
amb els ulls plens
i amb el farcell de l'oblit obscur sargit
amb noves albades.
I tanmateix l'oblit ets tu, viatger,
i els teus passos fidels et condueixen
al mar, on el teu cansament trobară l'aigua
i el nom cansat de la teva ànima trobarà
el seu horitzó vastíssim,
el seu nom propi.
Perquè a Nunànía no hi ha temps,
ni viatges,
ni guerres.
A Nunània no hi som ni tu ni jo.
A Nunània el sol desperta la terra irrepetible
i es fa una altra llum. Creix un nou dia
amb nom propi de vida,
de passos
i de lluites.
A Nunània les flors saben que són flors
I els homes creixen d'aquesta pura llavor d'existència.
No hi ha temps, sols llavor de nom propi, a Nunània
Tabul Bosh
(Poema escrit a finals dels 70)
dilluns, 20 de setembre del 2021
LA NOIA BLANCA
La noia blanca, al capvespre de la platja
de Nunània. La noia suau.
Jo li volia demanar perquè fas callar les estrelles?
Però restava en silenci de sirena violada.
I els ulls eren d'un cementiri.
Un cop de campana dins la pau.
L'arena era teba. Ens confondrem amb les ones.
Juguem una estona llarga aqui, amor.
El teu cos crida desigs. Et pren el vestit
la tramuntanada de les meves mans.
I restes nua.
Dos ocells baten ales com fletxes, entre xarxes oloroses.
Tabul Bosh
(poema escrit a finals dels 70)
dissabte, 18 de setembre del 2021
MENTEIXES TARONGES...
Aquí,vol el temps que li parli de tu.
L'hora és suau: hi ha ulls ben a prop.
Matins ben cansats dibuixen campanes.
L'hora és suau, cabells i el teu nom
menteixen taronges,menteixen mirades.
Vindràs amb la nit, amiga del temps?
Car hi ha un bes que llavis no tế.
Seràs prop de mi, a l'alba furtede?
Car hi ha un bes,i mots que també
menteixen taronges, menteixen mirades.
Cau de bells silencis, amor delicat.
És sol el meu cant, la teva mirada
se'm fa instrument d'un cor imposat:
menteixen taronges, menteixen mirades.
Tabul Bosh
(poema escrit a finals dels 70)
divendres, 17 de setembre del 2021
Escolta'm
Escolta'm, no frisis;
La nit acaba d'ésser;
tens el rostre humit de les darreres llàgrimes.
El teu plor és una vergonya per a mi.
Però no et puc girar l'esquena.
Em vols escoltar?
O hem de deixar que el silenci sigui com la nit i que ens
ofegui el somni de les ones sota els vaixells?
Escolta'm, escolta'm,
I junts farem que aquest poema sigui tan senzill
que ens el podrem dir
amb els ulls.
Tabul Bosh
(Poema escrit a finals dels 70)
dijous, 16 de setembre del 2021
Som un home
Som un home, som un home i la fosca em fer.
I és fonda la vida, i potser hi som presoner.
A les nits no dorm, perquè no sé on som.
Som un home. Som un home, només.
I puc dir que açò que sent és com arrossegar
un gemec, una tristesa de granit.
Som un home, només. O un batec
d'esperança llunyana. Som un home.
I ara deman: no em delatis, oh dona,
la conspitació que fa el meu desig
en aquella encesa flama del teu cos.
Ho faig, tanmateix, amb la certesa de ser
un home, res més. Aquest és el meu crim.
Tabul Bosh
(poema escrit al finals dels anys 70)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)