Viure

Viure  els dies, 

amb les ales 

de l' ocell,

pels camins

plens de brossa,

pels mars

coral·lins, 

lliscar com els dofins.

Viure.

Renéixer tothora.

Tabul Bosh

Desigs

Uns mots pugen pel talús embullat

del teu cervell i tusten una porta.

-Volem entrar- crida l'espavilat.

-Pensa que venim a dir-te moltes coses!-

sosté una altra veu, amb accent marcat.

A fora, sents el trepig fonedís

d'un temps foragitat, el bleix mòrbid,

a penes perceptible, d'un respir.

-Deixa'ns entrar- fan, mansois- no ens ignoris!

I tu penses:

"Són gemecs d'insatisfets desitjos?

O és el vent, que s'enduu els seus noms,

perquè mai més no tornin?"

Tabul Bosh

Narcís

No passegis només per moure les cames.

Passeja també per obrir les finestres

del teu cor,

per il·luminar l'interior de

la teva mirada.

Quan acabis un àpat, queda't a taula.

Segueix el viatge del pa i de l'aigua

pel teu cos

per alimentar-ne cada terra,

cada casa.

Quan fineixis una obra, viu una estona

dins ella, gaudeix del seu èxit, accepta'n

els honors

que et reportarà. Amb tes lloances,

fes-la alta.

No confiïs tan sols en grans esperances.

Cultiva també, en la vida, silencis,

buidors:

les banalitats són la llavor de

grans miracles.

Tabul Bosh

Heu passejat per la riba d'un riu

Heu passejat per la riba d'un riu

com si us deixàveu dur també pel temps

que empeny les aigües clares mar endins. 

Per contemplar lleus canvis heu parat

esment en el paisatge, els ulls vius:

No està xaruc, aquell arbre, malalt?

I el ferro d'aquell pont, més rovellat? 

On són les teules d'aquell mas antic?

I les pedres dels marges desbrossats

on ens assèiem a escoltar el repic

de les vaques brunes, enamorats?

Per cert, on són les pastures d'ahir,

on són les vaques brunes del ramat?

Heu passejat per la riba d'un riu.

I us heu sentit també arrossegats.

En el proper revolt hi haurà l'oblit?

Tabul Bosh

Iceberg

 

Em prives de la vista quan et miro, dona,

perquè no et veig tota;

veig les fites que t'envolten,

les muntanyes que et limiten,

veig les platges expedites

on l'onatge fa exorcismes

als diables que t'habiten.

Quan et miro, dona, veig tan sols

les ombres del teu cos,

uns acords del teu concert,

la dolçor del teu terrós,

la punta del teu iceberg!

Tabul Bosh

Els carrers i els bars

De com érem nàufrags pels carrers de Ciutadella

 i provàvem de salvar-nos agafats a les taules dels bars.

Uns carrers esventrats pels delubins,

Sant Pere d'Alcántara i Sant Isidre,

i sa Quantramurada, passatgera,

i sa plaça des Pins, i sa des Born,

i ses Voltes perdudes, ses Palmeres,

Sant Nicolau, heures, i es Castell, pedres,

i es Camí de Maó, i es Molí Vell,

i dalt sa Muradeta, marinera,

i enmig des Pla, joiós recer de festa:

els nostres vells carrers de Ciutadella!

Els bars on salvar-nos, sobre les taules,

del naufragi, rebecs, entre ginebres

i ducados, i gots de coca-cola,

i cacauets, i pipes, i cerveses,

l'Imperio, caduc, de dues portes,

i Reno, de tresillos i mampares,

davant ses Persianes, rebentades,

i es Forat, d'en Peter, i es Balear,

sa Figuera, ses Porgueres, sa Clau

i l'Hogar del Pollo, davant Sant Pere:

els bars, aquells racons, el nostre cau!

Tabul Bosh

 

Mars de joventut

 

De com solcàvem, sense bitàcola, les mars de la joventut

 i de com el nostre penell girava en totes les direccions.

Solcàrem, sense bitàcola, les mars de la joventut.

El nostre penell girava en totes les direccions.

Amb un paquet de celtes i un garbuix de cançons

ens fumàvem els dies i engolíem els mots.

El cor es desbocava, cavall sense genet.

La terra trepitjada s'obria en un infern;

Era un fester de roses on cremàvem de nits:

eren dones, les roses, i el foc, el nostre desig.

Tabul Bosh