La pastilla

Si ja t'has pres la pastilla,

ja pots la vida enfilar,

ja et pots obrir la ferida,

curat d'espant i dolor.

Podràs sentir-les, impassible,

les mesquineses d'en Rajoy.

Riuràs amb la Santamaria,

com ase llest ploraràs.

Si vols papar-te la vida

 amb pa i amb sal menjaràs.

Podràs tastar l'escudella

del brou d'un món ben malvat.

Ja t'hauràs pres la pastilla

i amb la infàmia conviuràs!

Si ja t'has pres la pastilla,

ja pots la vida enfilar.

Ja et pots obrir la ferida,

que no tindràs infecció.

Creuràs innocents les bombes

que el cel de Síria rompran.

Anar podràs de visita

a Alep sens cap entrebanc;

la mort serà dins les cases,

plorar les dones oïràs

i no tindràs cap recança,

cap infecció patiràs.

Ja t'hauràs pres la pastilla

i amb la infàmia conviuràs!

Tàbul Bosh

Dies

"Cada dia és el dia que és" (F. Pessoa)

El vers fet avui  quan sigui demà 

ja no rimarà: serà un altre dia.

I tu, què faràs, home inacabat

com un vers sobrer que amb mot ja no lliga? 

Aquesta partida, qui la guanyarà,

el rei o la dama, prosa o poesia?

Les fitxes et posa damunt el tauler

l'obscur jugador que sempre va via!

I què hi escriuràs en el teu quadern,

i com rimaràs el pas d'aquests dies?

Per on saltaràs la tanca del temps?

Que, per molt que corris a fer versos nous,

-encara que rimis via amb dia-

mai no romandran, ni arada ni bous!

Tabul Bosh

Incerta glòria

En la closca closa d'un ou de gallina

hi veig la fulgència d'estrelles que hi nien

en la espiga íntima d'una clavellina

la vida nuosa no para de créixer.

El bes d'una dona, llavor ufanosa,

en terra adobada fa brotar mil selves;

en l'abisme on xisclen les aus temeroses

sentireu un eco de glorioses gestes.

A dins la tempesta s'hi forma la calma,

i la vida passa per incertes glòries:

algunes, són nostres i altres, dels astres.

Amb un fil eteri sargim la memòria,

amb un temps efímer de dols i disbauxes;

malgrat les ventades, mallem la cridòria!

Tabul Bosh

Paraules enamorades

La dansa de les fulles confitades

La tija de les flors que s'han obert

Els pètals de les cames desitjades

La llengua que ara busca els mots incerts.

Les àvides mirades que s'enfilen

pels arbres sense fulles de l'hivern

per cuixes de mirada enamorada

La  dansa de les robes dins el vent.

Paraules que em retornen les mirades

Ventada de les dones que m'invent

Paraules que caminen, tenen cames.

Paraules que es refan dins la ventada

que l'aigua de les fulles va movent

Paraules de la dona enamorades.

Tàbul Bosh

Elles

Elles són als verals de la mirada 

com els carrers i els arbres de ciutat.

En el seu cos habita una deessa

que crea els fonaments de la beutat.

 El gust del seu damnatge ens embriaga

dins les venes hi fem un dolç combat.

 Dels seus llavis de metzina, la parca,

ens ensenya llambrecs d'eternitat.

Elles donen forma a la força amb sa tendresa.

Elles apaguen el ressò de tota mort

en l'insondable llac del nostre esperma.

 Elles obren senders, les ales del seu vol

ens marquen el camí de l'insondable:

diem Elles quan diem "si Déu vol"!

Tàbul Bosh

Mems

Al blanc d’una closca com un firmament,

dins la clara fosca del rovell d’un ou,

en la pel·lícula de tot moment,

dins boca badada, cullera de brou.

El vol d'una mosca damunt el mantell,

el sabó escolant-se per entre les cames,

l’ombra d’un malson en un ganivet,

un gemec incert al si de la mare.

Tal volta una agulla sargint una història,

llustroses imatges  en una corrua

sense cap sentit, com averanys cecs.

Platges negades, promiscues falòrnies

de llibres en blanc. I no ens hi veiem,

en aquesta volta, però en fem memòria.

Tabul Bosh

Elles

Elles són als verals de la mirada 

com els carrers i els arbres de ciutat.

Les sento com a dees en els temples

que fan retrunyir les voltes del món.

 El gust del seu solatge m'embriaga

 i les venes em deixo tatuar

amb el roig dels seus llavis de metzina.

Apaguen el ressò de tota mort,

 dominen tots els músculs de la vida.

Obren senders, les ales del seu vol,

en l'insondable llac del meu esperma.

Les sento bell paradís de gaubances.

Si de la vida em demano el sentit,

del diamant la més bella impuresa,

si cerco el motiu d'aquesta existència,

trobo l'essència, en el seu ésser sublim,

de la terra ancestral i sa potència!

Tabul Bosh