Lectonauta

He conegut mots

enfeinats en empreses

fabricants de metàfores

en països remots.

 

Rimaven sense por

per la dreta i l'esquerra,

enllustraven conceptes

i polien nocions.

 

Relligaven cançons

amb músiques joliues

remenaven les vides

amb fets i ficcions.

 

He conegut històries

ben bé d'un altre món,

eixides d'un filó

de raons i cabòries.

 

He trobat les memòries

d'il·lustres éssers morts

i he gaudit de la sort

de reviure llurs glòries.

 

Les estranyes i pròpies

passions he viscut,

batalles he perdut

i obtingut grans victòries.

 

He visitat mons

habitats pel silenci,

he creuat infinites

volteres

per esquivar el dolor.

Tabul Bosh

 

Terra enamorada

Ixen les paraules de la terra febrosa

per on camines, com un eco de mirades,

com una transparència de pètals, foses

entre silencis de sol i veus sembrades.

 Ixen per recomençar una història,

lleres als rius vermells de la vida,

senders cap als cims de les muntanyes.

 Ixen per assaltar els castells

on s'amaguen les fades,

botins sagnants en ciutats i viles.

 Ixen per fer rodar la vella sínia.

 Ixen, ixen les paraules

de la terra enamorada per on transites.

Tabul Bosh

 

El bòtil del nàufrag

 Perdut, sí, de sobte perdut.

La raó em fa migranya

i els déus m'enfilen destins.

Qui més m'enganya?

Quan més perdut, més endins.

Som un nàufrag

I tenc un bòtil

on hi deix mos papers

amb missatges subtils

Però, cada cop més perdut,

vigil l'horitzó -la calba dels déus

que, inflada de somnis,

em confon I m'enganya.

Cada cop més absent

d'aquell món tan absurd,

cada cop més batut

pels gecos que em foten

l'onatge salvatge,

el vent, i els monstres malèfics

que envolten la platja.

Perdut, de sobte perdut,

pel naufragi engolit.

Només em queda el missatge

que escric, sense fi,

dins aquest bòtil.

Tabul bosh

                      

 

Alzheimer

Un temps jo era un ocell dins el no res

i tenia ales que no servien per res;

volava entre núvols 

que no sabien res de la pluja

i solcava terres que no eren enlloc.

Un cor inert movia la meva sang

dins un buit, dins un temps sense història.

Ara que sóc un home de carn i ossos

un déu rar em fa viure un calvari.

Amb mil cordes em porta lligat; 

és un monstre, és un batec

dins un ou mil·lenari. 

El seu nom és...

Tabul Bosh

No n'hi ha prou, de ser poeta

No et capfiquis  per res.

Desperta't, cada albada, 

 i deixa't anar, aigua, dins la sínia, 

 empesa per la mula 

de la constància.

 

No et capfiquis  per res.

Que cremi, dins el Cercle 

 la vela del teu ésser, 

que lluirà, eterna, 

quan la mort et tingui ànsia.

 

No et capfiquis  per res.

Tingues el cos i l'ànima 

com dos amants inseparables; 

sigues filòsof i fuster,

arquitecte de tu mateix,

constructor del teu temps,

habitació assolellada

del teu pensament.

No et capfiquis  per res.

Escriu, i viu. 

No n'hi ha prou, de ser poeta:

primer la vida, després, l'arada.

 Tabul Bosh

No escriguis poemes

Avui, al lloc on vaig quan em sento poeta,

les estrelles han vingut a muntar una fira.

Us en faré un assaig del que jo sentia

allà, esmaperdut, enmig de ses llumetes.

N’eren de tots colors: silents i cridaneres

dòcils i extravagants, dures i consentides

de lluny i del terrós, joves i envellides,

algunes elegants i d’altres barroeres.

I jo he volgut dir a les més inspirades

que, d’un poema excels, d’una bella factura,

—que per mi fos escrit— em dessin estructura,

me’n mostressin el quid que em daria la fama.

Elles se me n’han rigut, m’han dit que, ser poeta

jo ho havia escollit, i jo en tenia culpa.

“Si vols ser conegut ja has ben errat la ruta;

oblida’t de l’encís que pot tenir un poema,

sigues pràctic, carall, deixa enrere les penes

o ningú et llegirà, escriu alguna història

que la gent guardarà en un pen de memòria

però que tingui molts baits: escriu una novel·la!

Tabul Bosh

La teua pell

 

La teua pell amada, de paraules escrites

amb el pols del desig i amb sentits inefables.

La teua pell amada, drecera beneïda

per plaers compartits, casal de déus amables.

La teua pell amada, és semblant a l'onatge

que bressola el vaixell que em transporta a la infància.

La teua pell amada, em recorda el miratge,

sublim, del tast novell de la pell de la mare.

La teua pell amada, tendresa que m'encisa,

em porta aquella olor d'ancestrals recordances.

La teua pell amada és la meua divisa,

és el far que seguesc, és el port que m'alberga,

és la llum i el color que el matí m'il·lumina

la teua pell amada és la mort que m'espera.

Tàbul Bosh