dimecres, 17 de maig del 2017

El riu que emmiralla els ulls de l’alegria




Heu travessat camps de vinyes i pollancres

en un dia lluminós de la nova

primavera.

Heu deixat la ciutat dels dies freds

i de les paraules rellogades.

I heu fet via cap a la llum

i la tebior de les tardes contemplant

el riu que emmiralla els ulls


de l’alegria.






Antoni Taltavull





dilluns, 15 de maig del 2017

Adéu, amic!

Adéu, amic,

En el meu mapa interior ets, des d'ahir, una terra poblada de vida, amb rius i muntanyes regeneradors, amb pobles de places tranquil·les i acollidores, una terra a la qual entraré pel camí
recte i suau, rialler i lluminós dels teus ulls blaus, del teu riure franc i encomanadís.

No sé per què em vénen ganes que m'abracis amb aquella teva presència tan amiga, tan externament com internament amiga, amb aquell teu cos d'amic protector, d'amic de l'ànima, de company de sempre, malgrat totes les distàncies i tot els temps d'absència.

No sé per què em vénen tantes ganes que m'abracis, amic meu, amigàs meu per sempre; deu ser que no m'ho acab de creure, que ens hagis deixat.

Adéu, amic meu.

divendres, 12 de maig del 2017

Juny






Amb immutable exorbitància 




Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu 

com si fossis cancell d'un refugi 

de traïdora i remugant felicitat 


Els mots delicats no et digereixen. 

Penetro dins els teus indicis 

per trobar-me amant perdut per sempre. 


Rugeixes en la selva, verinosa alquímia. 

Empassa-te'm en cos i ànima 

hivernem junts, 

fullem-nos el cos 

amb immutable exorbitància.





Antoni Taltavull






dilluns, 10 d’abril del 2017

Gent





           Passejar i mirar, mirar i passejar. Al costat del mar, amb una estesa de gent prenent el sol a l'arena o jugant a voleibol o xerrant o llegint o abraçant-se o, simplement, respirant l'aire d'un capvespre de primavera que ja podria ser d'estiu; una munió de persones de tot tipus, joves, grans, blanques, negres, ocioses, enfeinades, soles, acompanyades, rialleres, contingudes, espontànies, estirades,
impacients, passives, ràpides, apagades, cridaneres, desapercebudes. Invisibles. Vivaces. Belles.
Absurdes. Mortes. Una gentada donant voltes observant-se, observant, observada.



Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...