Antropofàgia, I

Quan la nit navega hores calmades

i el dia s'ajeu en un tou oblit,

quan s'han adormit infants i estelades

i sou aquell gat sol i atemorit.

Els mots heu cobert amb vels de misteri,

 el vostres poemes s'han tornat muts;

d'un àpat plaent, exquisit dispendi,

escolteu la fressa,  el cec fru-fru.

Sentiu la remor d'un lasciu tiberi, 

xiuxiuegen pells de sals i dolçor:

dos cossos es mengen, sense senderi.

S'escolta una música entre els llençols

us n'arriben, lleus, orgàstics arpegis:

no sabeu per què en diuen amor!

Tabul Bosh

Carpe diem

És dins un bri, és dins el tot, de sempre;

sense embuts, és de carn i d'esperit;

la bocana del port de casa teva;

és molt cabut, i mana amb dit inerme,

És la negror dins una llum que encega,

qui enfila l'agulla del teu destí;

qui esborra roig a la sang i la crema,

qui et bomba aire i llum cada matí.

Nit i dia, viatger, t'aventura;

teixeix camins i els desfà, indolent.

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

L'ahir ja no és seu, demà, és present;

segons el moment, fa plorar o riure:

i no és altra cosa que el teu temps!

Tabul Bosh

Catatímia

Per provar l’infinit cautelós guaitaria

les paraules escrites en el més amagat;

en el vent hostatjat, la pensa bufaria

a les bruixes troneres de tot el veïnat.

Amaria, lasciu, latents i remoroses,

les roses luxurioses, la dolçor de la fel;

no en trauria interès, ni rendes fabuloses,

gruaria empaitar set-cents àngels en zel.

Esclafits i embats el cor m'enfortirien,

de quimeres i atzars em faria pastor,

algun crostó diví, un àngel em daria.

Pel tirany dels teus pits estels encalçaria,

cap a la teva platja viraria el timó!

Catatímia tinc, i me'n faig poesia!

Tabul Bosh

Antropofàgia, II

Encabat, rialles de dona a cor;

i l'home, que l'últim gotim ja s'espolsa

-tot sortint de la gruta de l'amor-

de la seva estalactita xamosa.

Pseudohistòria de la humanitat,

bugada quasi eixuta,  quasi extinta, 

enllà de la bovor dels vidres clars,

en un temps de fatiga que es bressola.

Mentrestant, a l'illa de l'alba i la nit

els ingredients us imagineu,

del bell tiberi, naturals i diferits.

En un fil d'estendre, llençols immaculats,

calzes de sina, eslips i calces fines.

I grueu la son d'un mar obsedit.

Tabul Bosh

Els seus pits

Són  carícies que rimen,

són versos voladors,

 estrofes de delit,

palpable poesia!

Són com palpar un sonet,

tenen gust de metàfora,

són música esfèrica,

pètals de plaer:

són la quimera

que mai no sabré!

Tabul Bosh

Amor gras

Que no fem ja l'amor gras

sota aquell arbre, ma vida,

sense mots ni matalàs, 

sense doldre ni pastilla?

Barrinem sense domàs

-que el nostre jaç emmetzina-

com la truja i el marrà, 

com el gall i la gallina.

Deixem ciències, consultoris,

bocabadem els dimonis

folgant en el nostre cau.

Entre la tova fuixarda

fem com la vaca i el brau,

sense goma ni basarda:

home i dona, fem un clau,

una grassa barrinada!

Tabul Bosh

Estimada

El camí dels meus dits sobre la teva pell

cap a les dues gemmes dels teus pits,

rosats pinyons, la lleva.

    El silenci que revifa les veus 

del desig sobre els teus llavis, quan vento 

el braser que m'escalfa.

          Tot em duu cap als llocs

 on bec, ocell ferit, la meva vida,

oh, estimada!

Tabul Bosh