Unt la teva pell
amb oli i sal,
l'emmotll amb els dits,
la feny com un pa.
Past el tou dels pits,
curull de desig.
El remen,
recor
els bells camins,
sadoll de ton amor,
mon aliment.
Remug, feliç,
el llarg banquet.
Rugeix, felí,
mentre et bec
la llet i el desig
a glops.
I tast l'infinit.
I em disolc
en el fondo clam
de mon crit!
Tàbul Bosh
Obres el llibre: cap fanal no s'encén
dins sa planura, cap jardí no hi verdeja.
Illes de Grècia no veuràs en son mar,
arbres salvatges, són els mots que hi floreixen.
Lletres convoques, bades llavis i ulls
per dar-los vida, plantes flors primerenques.
Sembres i esperes, fruits i arbres, perfums.
Regues la terra, brosten veus temorenques.
Àvid, en menges, són la sang del teu cor.
Déu, les envoles; són com aus que viatgen
vers l'impossible, cerquen noves clarors.
Res no entendràs, mai veuràs el seu món.
Car aquest llibre fou escrit amb la imatge
més inaudible, mots no en té, ans dolors!
Tàbul Bosh
Com una dea de poders subtils
destil·les pètals de selves gustoses.
Dins el capvespre que et dóna la llum
em fas tastar dolçors alades, llengües
de papallones meloses. Som teu.
Et posaré un altar dins el meu temple.
I el meu orgànic desig cantarà
corrandes d'amor en la teva festa.
Tàbul Bosh
Al seu lloc no hi era, n'estàs segur.
Has començat a buscar-lo per tot;
has regirat calaixos, capses, hores.
I no l'has trobat. Has recorregut
moviments, gestos i tics, i tampoc.
Has desfet camins, refet pensaments,
has obert parèntesis tancats,
has descosit ferides.
S'hauria aferrat en algun record
recent pintat?
Has anat a la fruiteria i l'has buscat
en la dolçor del raïm, en la passió
d'una figa, en el silenci dels anous.
Una dona amb un vestit desgastat,
un home vell amb barba de molts dies
i una mare que feia olor de llet,
t'han dit, a la seva manera, que no hi havia entrat.
T'has assegut a beure una mica de sol
en un parc. I tampoc.
A la biblioteca has repassat
totes les lleixes i totes les fitxes
de tots els llibres. Res. T'has acotxat
en una butaca, on t'has condormit.
Si ha vingut, que no n'estàs segur,
en el teu somni improbable,
ha tornat a marxar.
I així tots els dies.
Tàbul Bosh
Veia les imatges en un núvol blanc
com una corrua plena de sentits;
les hores viscudes, descomptat el mal,
eren pròlegs de llibres de gaudi i delit.
Tanmateix, avui m'han dit
que som un llibre avortat,
una obra prohibida.
I no m'hi veureu, al vostre costat;
no xuclaré vida ni tindré cap casa
no sabré dels llavis d'una jove amiga
ni creuaré ponts cap a altres ribes.
Era només una remor dins de la tempesta,
m'han comunicat:
una llum apagada.
No coneixeré
ni pares, ni vila, ni casa, ni amics;
no res,
només una espurna
seré en en la nit.
Tàbul Bosh