Guerra

Ha entrat per una porta que no coneixíem

Com una maledicció dels temps bàrbars 

Com una malura que crèiem extingida

Com una bèstia afamada

Ha tornat com tornen les dissorts i les nuvolades

Com bramen les tempestes

I com maten els assassins en sèrie

Que durs seran aquests temps

Amb la seva presència 

Que dur serà viure amb tanta barbàrie, amb tant odi!

Mai ens haguéssim imaginat que existia aquesta porta 

Per on ha entrat, un altre cop,

La bèstia més cruel, la més inhumana!

Tàbul Bosh

Roda (In memoriam Joan Vinyoli)

 

Palpes la pell d'aquests dies,

t'untes les mans de mots foscos,

d'una pegunta viscosa, residu,

destil·lació de temps lloscos.

Guardes en salmorra

preguntes sense resposta,

que et corroeixen les hores.

.

Déus sanguinaris t'embassen

en una roda de plomes i gralles.

Tàbul Bosh

Vegetació

 

La fulla cotonosa de l'amor

atrau el cotoliu de ma garriga.

La còtila que guarda ta saó

em desnua l'espàrrec, en fa canyissa

Tàbul Bosh

crustacis divins

          

Viu content, el poeta, quan enforna metàfores, 

hipèrbatons de sal  o símils de sucre.

Viu, i riu, quan pasta polisíndetons o  cocs al·legòrics

d'imatges que s'estoven, com esponges de la mar.

Viu orgullós, el poeta, quan inventa paisatges,  

i pren dreceres noves, entre l'aigua i la terra,

i encén llums de bells miratges.

Viu i gaudeix, el poeta,  quan escampa un polsim 

de versos en un roc obtús, 

amb ritme. 

Viu i viu, quan,  empesos per vents tossuts, 

els mots obren canals,

i en neix un ferment infinit.

I llavors surt, entre gemecs de sirenes, 

el poema, desvergonyit, tossut,

bressolat per algues simbòliques

i crustacis divins.

Tàbul Bosh

POETA

Abstret per dolços fats i per ritmes ocults,

oblidat de la mà distreta

que posa claus al pany obscur,

conjuro condemnes perpètues.

No sé si som un poeta, només,

o si una exaltació estranya.

magnifica el meu pensament.

El problema és prou absurd:

escric sense ser-ne conscient,

com un escrivà que ha perdut

el sentit de totes les lletres

i només assaja gargots

per veure, si algun cop, l'encerta.

Tàbul Bosh

J o a n a ( a mumare)

Petita com un puny.

D’un lloc de Ferreries.

Té en el cor  nafres de sal, 

i de solcs,

té l’ànima  de pedra 

de calç viva.

No hi hagué  saonada

en el seu temps

i el pa i l’aigua valien

la vida.

L’ha feta un ullastre  el que ha viscut, 

entre sequeres, roques i ventades.

Dins les seues escletxes hi féu niu

la soledat, la misèria, la pardalada.

És, mumare, forta  com un puny.

Ullastre sense branques.

Quan demà la ressequi el sol del  desembre,

ens mostrarà la seua arrel més obstinada. 

Tabul Bosh

Aquests poemes

Ara us diré la troballa que heu fet

amb aquests poemes.

Oblideu-vos del conhort,

no hi cerqueu cap drecera..

Si en treus un gaudi,

comptable, fugaç,

serà vostre, el mèrit,

igual que sou capaços

d’estimar o de recordar

un temps pretèrit.

Hi trobareu bells mots llatins

i tronats renecs malèvols;

la llum excelsa dels matins,

l’atzar absurd d’un joc de mèrvols.

I no us diran, ho heu de saber,

ni els bons ni els dolents,

tot el que saben.

Car les paraules són múrries i llestes,

ho amaguen tot i no diuen res

i res del que diuen ho és tot.

I si les jutgeu complicades i gasives,

deixeu-les, incrèduls.

Perquè tota paraula

és un àpat de mentides;

la veritat, s’amaga sota taula!

Tabul Bosh