Hores

 

Hores

 

 

Hi ha hores que  són com els trens,

que travessen unes terres ermes,

que s’endinsen en boscos

carregats de  paraules,

 que travessen  silencis foscos.

 

Hi ha hores que són com vaixells,

que es gronxen en ones incertes,

que sens timó naveguen

carregats de maletes,

que es gronxen en fosques bregues.

 

Hores que es compten a pes mort,

que són, del temps, una desfeta,

vestides de blanc i d’absència,

carregades de fils i de vetes,

que no tenen nom ni presència.

 

Hi ha hores que són com de sang,

són  aquelles hores  vermelles

que ens inflamen la mirada,

que el pensament ens esbudellen

amb una dalla imaginada

Hi ha hores que són com un mar,

n’hi ha que són deserts i, d’altres, muntanyes,

hores que ofeguen, hores ardents, hores que pugen

a cims molt alts i mai no en baixen,

hi ha hores, Tabul, igual que hi ha mules,

hi ha hores tossudes, que són les teues.

 

ATaltavull

 

Separació

 

Separació

 

 

Sovint el veus, dins el fogall dels dies.

El poema que mai no has acabat.

No sabeu què dir-vos, feres esquives.

Us mireu als ulls, dos mons ignorats.

 

Et fa retrets de mal pagat; et diu:

desfet em tens, mal ajustat, sens peces,

em not perdut, el pensament esquiu;

em tens com un pardal entre unes reixes.

 

Em sap greu, li dius, jo ja voldria...

Amb ton llapis el sacseges, l’animes.

Respires, o potser has traspassat?

 

De sobte, refet, et mira i et diu:

És millor, Tabul, que ho deixis estar:

No ets el meu mar, ni jo el teu riu.

 

 

ATaltavull

No-mort

No-mort

 

 

Retens el fervor que no has de morir

com qui reté un ostatge imaginari

i  un rescat milionari  en vol exigir:

davant teu, ets el millor visionari.

De la teua vida, Tabul, tu n’ets

l´únic fiador.

I saps que mai no et tocarà a tu.

Que un déu amic t’obsequiarà un miracle

 com el del Llàtzer, sense anar més lluny.

Creus que tothom veurà tal sortilegi.

De la teua no-mort, l’Univers sencer

 en serà espectador de privilegi.

 

 

  ATaltavull

[Del Recull Poemes a un tal Tabul]

L’ENCÀRREC

L’Encàrrec

Quan passis davant aquella botiga,

compra'm un poema de primavera,

que tingui mots vius, que escampi la pluja

i la fresca, i que em faci companyia

en els dies dolents de mala lluna.

Si escau, que te’l donin reversible,

que rimi amb els misteris de la vida,

amb les quimeres, amb els referèndums;

o, simplement, sense filar tan prim,

amb els petits moments de cada dia.

Quan passis davant aquella botiga,

compra també un xic de lleugeresa,

d’aquella que et distreu i que t’aïlla.

Si els queden respostes, compra-les totes,

les cultivades en antics proverbis,

aquelles filles de raó i saó,

ben fresques, que no et donin gat per llebre!

I no t'oblidis de demanar un impossible,

que sigui ben gran, que ens duri tota una vida;

nosaltres ja en farem bocins, vers i possibles.

 

I que et facin una nota, Tabul.

He de saber que no et deixes res de la llista!

 

 

ATaltavull 

[Del Recull Poemes a un tal Tabul]

Fuga

Fuga

 

 

Uns versos t'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle has passat per sota el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que has enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que has enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'has reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

Volent saber d’on venien t’han dit:

«Venim del teu carrer, del teu passat,

quan eres un al·lot que anava a missa»

 

 

ATaltavull 

[Del recull Poemes a un tal Tabul]

Ara i aquí

Ara i aquí

 

 

Ara ets en un temps poc amable.

Un silenci estricte t’aconsella

protegir-te de veus massa armades

de veritats explosives.

Moltes paraules t’han traït.

Ja no et queda ni un bri de tristesa.

I el glop de coratge que tens al got

és una esperança que prest t’ennuegarà.

I en un no res, el plor que et resta

en el rebost de l’ànima s’haurà marcit

com una flor sense pistil.

I només et quedaran,

Tabul,

llàgrimes de cocodril.

[Del recull  Poemes a un tal Tabul]

ATaltavull

  

Les Set Finestres

  

 

Tanques, cada vespre,  les Set Finestres.

Una que s’aboca  a la realitat,

una que guaita la nit més feréstega, 

planúria d’un temps fosc  i allargassat.

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la impaciència  del son, 

una que espera un demà d'hores tendres,

que somiarà  desitjos sense nom. 

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la luxúria  del pensament,

una que, amb velada cura,  et resta 

les hores viscudes del compte pendent. 

Cada vespre tanques ─no te'n deixes ni una─

les Set Finestres.

La Setena, la que s'aboca a l'etern,

la deixes amb un badall, 

mai no sabràs dir el perquè.

Ataltavull