dimarts, 24 de novembre del 2015

Sonet incomplet


SONET INCOMPLET


El que ets avui demà ja no t'espera,
 un full en blanc, que encara no has escrit.
El temps marceix el ramell que avui regues
i et lleva el naip de la torre amb un dit.

Balla l'avui, mentre en soni l'orquestra,
 demà emmudirà sense cap remei.
Segueix el pas de les hores sonores,
fes parlar el mut, inventa't algun déu.

Fes callar el silenci, crea paraules;

oblida't de qui ets, sigues el tot;
viu l'ara, i fuig del temps que t'apressa!








divendres, 6 de novembre del 2015

Versòfag




     


         No escric amb paraules, 
sinó amb trinxeres.
 No m'amag de revolucions, 
sinó de les granades incendiàries 
de les busques del rellotge.
 No em furg el nas 
mentre pens en titis, 
sinó per crear una filosofia-religió 
d'alliberament nasal. 
No faig sexe a l'engròs, 
sinó al detall. 
No crec ser un poeta, 
sinó un versòfag: 
amb la vida penjant, 
no d'una metàfora, 
sinó d'una empresa desnonada.
 No somii a volar, sinó a fer tombarelles
 sobre el dit, sobre el nas, enmig 
del pit de la caixera del supermercat 
-i no de cap banquer folrat 
ni de cap recaptador d'hisenda. 
No som partidari del sí, sinó del si també. 
Escric, en fulls caducs, antics renecs de pedra.






dijous, 5 de novembre del 2015

L’home és xil·la i la dona, fufa



      


              L’home és xil·la i la dona, fufa.
Ve el diable i bufa. 
(Anònim menorquí)

Quan acaba la partida el peó i el rei 
van a parar a la mateixa caixa.
(  ?  )

El llapis dóna voltes 
entre les mans no resoltes,
viu immers dins de les pàgines
d’històries sense paraules,
es precipita en abismes
de silencis i mentides.

Talat, el temps d’ell rebrota
i és llavor de l’ignorat,
és llum que no enlluerna,
és fosca que sembla clara,
és aigua que no sadolla
i doll de font amagada.

Antoni Taltavull

Puix te m’has lliurat, Ada, 
el meu llapis plaent un llibre 
de carícies perfà en la teva 
pell enamorada, on l’escriuré 
tot fent-te un nou model 
de fembra, meua com mai, 
bessona del meu jo 
que et remembra: 
allí seràs la fada saciada de nit, 
amazona dels cors 
moguts pel Fat Desig.

Antoni Taltavull

“Seguim sense fer res mentre esperem l’aturada total, el col·lapse que ens deixarà a mercè de la inclemència més sagnant i depredadora. Cada dia són més, i més cruels, els corbs  que ens mengen el fetge, cada cop és més pesant la pedra que arrosseguem, coster amunt. Vivim embarcats en un vaixell a la deriva, castigats pels déus de l’austeritat, del deute i del dubte. Morim, lentament, en la passivitat que desdibuixa el present i en la necessitat que emboira el demà." 
       (Escrit apocal·líptic sota la lluna plena de novembre)

Avui no tenia ganes d’escriure, o no m’he pogut posar el vel de la inspiració, o no he picat l’ham de cap paraula que em fes rajar frases lluentes -més o menys fetes-, oracions capaces -més o menys audaces. 
Avui, les muses m’han fet el salt, m’han girat l’esquena, m’han fet, en va, suar tinta; m’han fet la guitza, ai las! “Que sigui la darrera vegada”, m’han dit, “que ens copies la llibreta! 
Au, fins demà! -Si som vius.


dimecres, 7 d’octubre del 2015

«La naturalesa no és natural»




    Francis Dagognet (francès, nascut el 1924) Metge de formació, pensador polifacètic: de la imatge i el nombre en informàtica, del paper de les deixalles o de l'objecte en l'art contemporani, dels trasplantaments o la nacionalització dels cadàvers, dels límits de l'enginyeria genètica i el dret de els homosexuals a l'adopció de nens, de la possibilitat de repensar la Nació com home d'esquerres.

«La naturalesa no és natural»

     Tractarem de justificar la nostra oposició a la natura: oblidem amb massa facilitat que ella mateixa, en les seves manifestacions més típiques -el camp, el bosc, el camí, etcètera- és el resultat d'una conquesta de l'home i d'una pacient tasca. No podem escriure més que una història del camp. Qui contempla la seva harmonia n'observa la finalitat o l'aspecte extern, menyspreant els mitjans, la maquinària subjacent. Ha calgut, durant generacions, desbrossar, plantar, talar, podar, alinear: els vegetals i els animals, al seu torn, posen a la vista opcions i operacions. En resum, la naturalesa no és natural. 
     A aquesta pretesa realitat en si -nascuda de l'art [per tant, obra de la humanitat] -, que sobrepassaria l'home, el precediria i fins i tot l'inspiraria, i que ell hauria, en conseqüència, de preservar i de respectar, li reconeixem almenys una característica important: ella s'ofereix a les nostres elaboracions. Constitueix una mena de material plàstic que permet i demana transformacions; en suma, la naturalesa convida, no a la conservació, sinó a l'artificialitat. No demanda sinó ser manipulada, manejada, reglada.


El domini del vivent, La Maitrise du vivant, Hachette, 1988 



dijous, 1 d’octubre del 2015

CONTRA ELS AMANTS DE L'ORDRE


A. -Cal civilitzar l'home o cal deixar-ho abandonat
al seu instint?
B. -He de respondre amb precisió?
A. -Sens dubte
B. -Si us proposeu ser el seu tirà, civilitzeu-lo; emmetzineu-lo com millor pugueu amb una moral contrària a la naturalesa; poseu-li traves de totes classes; intercepteu el seus moviments amb tota classe d'obstacles; lligueu-lo a fantasmes que l'atemoreixin; eternitzeu la guerra a l'interior de la caverna i que l'home natural estigui sempre encadenat als peus de l'home moral. Voleu que sigui lliure i feliç? No us fiqueu en els seus assumptes: bastants incidents imprevistos s'encarregaran de conduir-lo a la llum i a la depravació; i tingueu per sempre la seguretat que no va ser per vós sinó per a ells mateixos que aquells savis legisladors us van pastar i us manipulaven com ho vau ser. Apel·lo a totes les institucions polítiques, civils i religioses: examineu-les profundament; o m'equivoco molt o veureu l'espècie humana plegar-se, segle rere segle, sota el jou que un grapat de murris s'havien promès imposar. Desconfieu del que vol restablir l'ordre. Ordenar és sempre convertir-se en amo dels altres tot empipant-los.

Suplement al viatge de Bougainville (1773), a Viatge a Taiti, traducció de Mateu Gamalt, Viatgers i filòsofs, petita biblioteca Calamus scriptorius, editor José J. de Olañeta

diumenge, 13 de setembre del 2015

«DIGNITAS HOMINIS»: LA IL·LUSIÓ DE LA RIQUESA I LA PROSTITUCIÓ DE LA SAVIESA



     Doncs bé, quan vulguis calcular l'autèntic valor d'un home i conèixer les seves qualitats, examína'l nu : que es despulli del seu patrimoni, que es despulli dels seus càrrecs i altres dons enganyosos de la fortuna, que despulli el seu propi cos. Contempla la seva ànima, la qualitat i noblesa d'aquesta, si és ella gran per l'interès general, o pel seu propi benefici. 
    
                                                                     Séneca, Cartes a Lucili ( IX , 76, 32 ) .


   Giovanni Pico della Mirandola, en el seu cèlebre Discurs sobre la dignitat de l'home ( « Oratio de hominis dignitate » ), ens descobreix que l'essència de la dignitas humana es basa en el lliure albir. Quan Déu va crear l'home, en efecte, no podent-li assignar cap tret específic, ja que tots havien estat atorgats ja als altres éssers vivents, va decidir deixar-lo en la indefinició, de manera que tingués la llibertat de triar ell mateix el seu propi destí: 

      Per als altres, una naturalesa contreta dins de certes lleis que els hem prescrit. Tu, no sotmès a cap llera estreta, la definiràs segons el teu arbitri, al qual et vaig lliurar. [ ... ] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer , ni mortal , ni immortal , perquè tu mateix , com modelador i escultor de tu mateix , més al teu gust i honra, et forgis la forma que prefereixis per tu. Podràs degenerar a l'inferior , amb els bruts ; podràs posar-te a l'alçada de les coses divines, per la teva mateixa decisió ( p . 105 ) .


[Reflexions extretes de Nuccio OrdineLa utilitat d'allò inútil. Manifest]

dissabte, 5 de setembre del 2015

LES UNIVERSITATS-EMPRESES I ELS PROFESSORS BURÒCRATES



     [...] Seria absurd qüestionar la importància de la preparació professional en els objectius de les escoles i les universitats. Però, la tasca de l'ensenyament pot realment reduir-se a formar metges, enginyers o advocats? Privilegiar de manera exclusiva la professionalizació dels estudiants significa perdre de vista la dimensió universal de la funció educativa de l'ensenyament: cap ofici pot exercir-se de manera conscient si les competències tècniques que exigeix no se subordinen a una formació cultural més àmplia, capaç d'animar els alumnes a cultivar el seu esperit amb autonomia i donar lliure curs a les seves curiositas. Identificar el ser humà amb la seva mera professió constitueix un error gravíssim: en qualsevol home hi ha alguna cosa essencial que va molt més enllà de l'ofici que exerceix.


[Reflexions extretes de Nuccio OrdineLa utilitat d'allò inútil. Manifest]

Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...