La roba de tardor ja es prepara per sortir de l'armari. Descobrirem alguna peça que havíem mig oblidat i que ens farà recordar coses que voldríem oblidar del tot, com ara que ha passat un altre estiu, que tenim un any més, que aquells somnis continuen sent, encara, inabastables. Les robes que ens posem formen part de la nostra vida com les persones que estimem o les que més aviat tendim a, si no odiar, sí a sentir envers elles una animadversió serena però ferotge. A voltes fins i tot he arribat a pensar que la roba que ens posem influeix positivament o negativament en nosaltres, ens fa sentir millor o pitjor, més desperts o més apàtics, més o menys amos del nostre dia a dia, senyors o esclaus de les nostres vides. Heus aquí el perquè de la fortuna d'Amancio Ortega: la roba que ens posem avui en dia és una mena de religió, un culte molt més potent que anar a la Missa del gall o en pelegrinatge a qualsevol lloc sagrat de qualsevol religió. Si no ens sentim a gust amb la nostra roba, amb els pantalons o la faldilla que portem és com si estiguéssim en pecat mortal i necessitéssim confessar-los, purgar-los davant la implacable i omnipresent Deessa Moda.
dimarts, 20 de setembre del 2016
diumenge, 18 de setembre del 2016
dimecres, 27 de juliol del 2016
Poema
En un terra de marbre llagrimós
polit de passos absents i furtius
viatjo entre temptacions palpables
vers un espaiós paradís ombriu.
Aranya dec ser, puça o esperit.
Si escolto música sublim, d'on ve?
D'una ala, una pell o un violí?
Cerc el motiu del meu llanguir:
l'amor, la mort, el desig...
Tabul Bosh
Ciències i Lletres
L'home
s'ha de lliurar,
en la mesura
que li sigui possible,
a l'estudi
de les
veritats
immortals
i
divines;
Sant
Tomàs d'Aquino
ho posava en boca del Filòsof
que argumentava en contra d'un
tal Simònides
-que
volia persuadir els homes a abandonar l'estudi del diví i a
aplicar-se a les coses merament humanes.
Aquest
Filòsof,
en el llibre XI Dels
animals
diu que, encara que sigui molt poc el que captem de les substàncies
superiors, (les
que podem relacionar amb l'esperit, amb l'ànima, la subjectivitat,
etc)
aquest poc és més estimat i desitjat que tot el coneixement de les
substàncies inferiors, (aquelles
que relacionaríem amb la raó, l'objectivitat, la ciència, etc.)
Si
en proposar, per exemple, qüestions sobre els cossos celestes -diu
també el Filòsof
en el llibre II Del
cel-, són
aquestes resoltes, encara que sigui per una petita hipòtesi, els
deixebles senten una gran satisfacció. Tot això manifesta que, per
imperfecte que sigui el coneixement de les substàncies superiors,
proporciona a l'ànima una gran perfecció, i, de retop, també dota
la raó d'alguna mena de perfecció que la pot ajudar a entendre allò
que li és difícil d'entendre per estar fora de les seves
possibilitats naturals.
¿Vindria
a dir
això
que
els que
opten per estudis
científics serien més perfectes si no es dediquessin
només a l'estudi de les coses empíriques i s'apliquessin
també a
l'estudi i coneixement de
les coses que estan fora de l'abast de la raó?
La
resposta
em sembla òbvia: sí.
Tots
els estudis científics dirigits per la raó i a la raó haurien de
compaginar-se amb estudis d'aquells que en diem de
Lletres,
aquells que són dirigits per l'ànima i
a l'ànima; de tal manera que
una i altra, raó i ànima, es perfeccionessin
mútuament.
dimarts, 26 de juliol del 2016
Les Festes Populars i el PP
L'esperit
científic ens
impedeix
tenir
opinió
sobre
qüestions
que no comprenem,
sobre qüestions
que no sabem
formular
clarament. Com
per exemple per què determinades
Festes
Populars
han
arribat a ser el que són avui dia. O per què un partit polític com
el PP rep tant de suport de la gent d'un país, quan aquest partit
polític és liderat per un home tan escassament dotat per a dirigir
un país i quan en les files d'aquest partit s'ha demostrat a
bastament que
hi
figuren personatges corruptes, fanàtics, mesquins i que només
entenen la política com una manera de fer diners i gaudir de
privilegis, encara que sigui a costa de l'empobriment dels
més desvalguts del seu propi país.
Què
ho fa que milers de persones surtin al carrer i formin de tan bona
gana una multitud que s'empeny, que s'estiregassa les camises, que
respira els humors més pudents i desagradables dels seus cossos?
¿Com
pot ser
que
tantes i tantes paperetes amb les sigles PP vagin a parar al fons
d'unes urnes -que són l'expressió de la voluntat d'un país-
després que tantes i tantes vegades aquestes mateixes sigles hagin
aparegut com l'estendart de tantes i tantes corruptel·les, de tantes
i tantes mentides, de tanta i tanta incapacitat per dialogar, per
estendre ponts, en definitiva, per fer política?
Ës
possible que la multitud que amb
tant de fervor
es
rebolca
amb ella mateixa a pesar de totes les incomoditats i la multitud que
amb els seus vots s'immola, a
pesar de tantes fosques
certeses,
tinguin alguna cosa en comú? I, si és així, què diríem que és?
diumenge, 26 de juny del 2016
BREXIT
Hi ha vida fora de la UE? Ara per ara sembla que trobar una resposta potable, és a dir, que sigui plenament descontaminada i apta per al consum humà, es troba a l'abast de pocs, per no dir de ningú; perquè de respostes tothom en té, però totes elles em temo que estan contaminades per alts nivells d'incerteses i pors. Caldrà, doncs, passar aquestes respostes per la gran depuradora del temps, que és qui ho posa tot al seu lloc, finalment.
Per fer funcionar aquesta depuradora caldran grans dosis de pragmatisme, seny i alçada de mires. I sort, unes quantes tones de sort! I que no ens aturem ara, que la història és plena de fracassos que a la llarga han servit per avançar! Ara, segueix essent l'hora; ara i sempre, més que mai!
dijous, 9 de juny del 2016
Tercera endevinalla santjoanera
:
Quan és sa Festa els diuen "Tot, l'amo!",
i ells renillen i s'empinen.
Si qualcú davant son pitrall es planta
Quan és sa Festa els diuen "Tot, l'amo!",
i ells renillen i s'empinen.
Si qualcú davant son pitrall es planta
i els toca amb el palmell de la mà,
s'aixequen drets, entonats per la música.
Són nobles. Si us fan una potada
prou deu ser ben impensada.
No els agrada que hi aneu amb brocs
a reculons, ni que el mos els toqueu.
Són de coll arquejat i orelles avisades
i tenen una coa folrada de flors
i un estel en sa testa coronada.
Són ballaires, saben fer passes
amb ritme i cadència.
De figura estilitzada i elegant,
la seua olor, d'una baor intensa,
no és de nèctar, sinó com una borratxera.
N'he seguit un, molt de temps.
He sentit la seva obstinació
i el seu esforç. Els gestos, sota un sol mític
eren sagramentals.
Antoni Taltavull
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Hores
Hores Hi ha hores que són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de paraul...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...