Vacances

 

He enviat els meus pensaments

a un llarg campament d'estiu;

faré versos de pantalons curts,

camisetes fresques i menorquines;

moltes estones, davall un pinar,

les cigales em donaran la rima.

Sense rems deixaré ma barca

que em dugui, cap al poema, a la deriva. 

Tabul Bosh

Llegir poesia

 

Llegir poesia és com morir

i tornar a la vida,

és fer un pas al buit, suspès en l'aire

com la fulla a l'arbre.

Llegir poesia és com no sentir

ni foc ni ferida,

és obrir-se el cap a cops de destral

com una avellana.

Llegir poesia és ser opcional

com les margarites,

és ser o no ser, és una qüestió

de morir o viure!

Llegir poesia és com gaudir

del sexe amb un àngel,

és com fer l'amor penjat d'una lira,

és estar en gràcia.

Llegir poesia és existir

en una altra vida,

beata pots ser, o una mala puta,

verge o llibertina.

Tabul Bosh

Musa

 

Has esperat la nit per somniar-me;

vestida anaves d'heura i mareselva,

i jo, paret mitgera d'una tanca, 

jugava amb tu, abril, quan em saltaves.

Amb els teus peus jugava, de dragó, 

i amb tes cames de seda, que em pujaven,

i amb els teus dits, i amb el teu eriçó,

que explorava les meves escletxes .

Em recitaves sonets de Neruda,

i en murmuraves de Joan Margarit;

em calculaves la meva estructura,

bevies l'alba amb copes de vi.

Per quins camins has vingut a saltar-me?

Amb quines claus m'has oberta la nit?

Tabul Bosh

Vull

 

Voldria escriure'l, però no me'n surto.

Hauria de ser d'un material

fràgil i alhora resistent, un pel

subtil i lleu, però també rotund.

Tindria música de fons, camins

que es perdrien per muntanyes i boscos.

Portable, còmode, com un vestit

d'entretemps, sense premisses tancades,

seria entès per tothom, sense trampes,

com una invitació o una esquela.

Faria temps, entre les hores buides,

seria l'acord i la partitura,

el pitxer on moren les flors, el riu

d'una mar prematura.

Voldria un poema.

I també la Lluna!

Tabul Bosh

Son

 

Pels buits quadrets de la llibreta

hi ha silencis i prats marcits,

en les planes que té obertes

no hi ha mot que em vulgui servir.

Bé que venien, vius i alegres,

brillants, amb flaires de saber;

ses promeses blanques desferen

en tocar el paper.

Potser vindrà alguna musa

a dar-los ànims, brou de déus;

però molt prest no em valdran excuses:

Morfeu em farà seu!

Tabul Bosh

Nua

 

Nua, ets tan abrupta com l'escarpat refugi,

el cau d'una llegenda o de la neu més pura.

Dona, sembles les illes enmig del mar, els arbres

et fan olor de poma, els teus pits en la branca.

Nua, tens el color d'un estiuenc crepuscle,

enfiladisses roses t'enriolen les galtes;

nua, sembles un castell bastit en les altures,

els teus cabells onegen en les torres més altes.

Nua, ets tan propera com l'ungla més petita,

corbes subtils, rosada, caragoli entre l'herba,

espill dins la ribella, pètal de margarita.

Ets la distància mínima entre les meves cèl·lules,

ets el vitrall encès en les meves pupil·les,

el bri de les certeses amb què encara puc viure!

Tabul Bosh

Sense història

 

Seré el poeta que mai no va escriure,

seré la branca d'un arbre assecat,

la rosella sense terra ni blat,

el rostoll que la ventada s'emporta.

Seré l'indret que no surt en cap mapa,

seré el dofí en un mar oblidat,

el cavall orfe de born, establat,

la campana sens batall, emmudida.

No sortiré en cap guia, en cap història,

no em farà, tinta, rima ni memòria,

l'estrassa serà el paper de ma vida,

de cartró, la corona del meu regne;

seré el poeta que mai no va escriure.

Feu-ho saber al món: és profecia!

Tabul Bosh