Antull

 

Havia salpat el vaixell Antull

bressolat per l'urc de fortes ventades

quan s'encallà en misteriosos esculls:

cap mariner el timó governava.

Profunds balancejos feien tombar

tota cosa dreta que s'hi posava,

el mar escombrava tota la nau,

son rumb, l'onatge feroç trastocava.

La sal corrompia la rosa dels vents

tempestes i llamps inflaven ses veles,

però una maroma tibava son temps.

Amb dofins saltadors, tot d'una,

amb onatges calmats, després.

Cap al tard, en l'esquerpa costa, naufragava.

Tabul Bosh

Nueu poemes

 

Us abstreu el ressò de les paraules,

cargol que teixeix el fil d'una dansa,

llagosta emigrada, cant de cigala;

conjureu uns déus, els obriu la casa.

Vaixell que orseja per fondes marees,

guiat per farells de trèmules terres,

burxat per foscors i veus inaudibles;

les lletres us tallen, són una serra.

Viatgeu valents vers illes novelles

seguiu el ressò de flautes llunyanes

i muses que canten dalt les cingleres.

Us abstreu el desig de moure dilemes,

l'onatge us clavà el vaixell a les roques.

I percaceu paraules, nueu poemes.

Tabul Bosh

Epíleg

 

Encabat, rialles de dona a cor;

i l'home, que l'últim gotim ja s'espolsa

-tot sortint de la gruta de l'amor-

de la seva estalactita xamosa.

Pseudohistòria de la humanitat,

bugada quasi eixuta, quasi extinta,

enllà de la bovor dels vidres clars,

en un temps de fatiga que es bressola.

Mentrestant, a l'illa de l'alba i la nit

els ingredients us imagineu,

del bell tiberi, naturals i diferits.

En un fil d'estendre, llençols immaculats,

calzes de sina, eslips i calces fines.

I grueu la son d'un mar obsedit.

Tabul Bosh

Fer l'amor

 

Fer l'amor

Quan la nit es treu robes i faixes

i s'obren aixetes dins els llits,

quan tots els estels ja són extingits

i el darrer moix s'aclofa dins la caixa;

quan el silenci també ha emmudit 

i els mots es cremen en un incendi;

d'un àpat de sexe, exquisit dispendi,

la fressa sentiu, del goig, el fregit.

De la topada, en sentiu la remor,

el xoc dels cossos sense senderi,

les pells enceses per la passió.

El relat del desig no té cap misteri;

us arriba, distant, enmig de la nit,

però el sentiu a prop, i us agrada ser-hi.





Tabul Bosh

Gödel

 

Gödel (Morim sense trobar cap veritat)

Venim d’una boscana i d'un buscar.

Seguim, d'una gatzara, belles pistes.

Nedam contracorrent en foscos brams,

cercam en l'exhaurit una altra via.

Refets, inacabats, els més esquius,

si mai ja no busquem, ja l'hem fallada.

Som ou, som un anou baixant pel riu,

matriu nul·la i mula desbocada.

No som mai acabats, ni conjugats,

no som predicatius, cap cosa feta,

som una incompletesa universal.

Lluitem per una sort, per una vida.

Venim d'una riuada i de la mar,

morim sense deixar de ser mentida!

Tabul Bosh

Tot o res

 

Tot o res

Neix al matí, mor a la nit, i sempre.

És la carn i l'esperit, sense embuts.

Bocana del vell port de casa teva.

Mana amb dit inerme, és molt cabut.

És la negror dins una llum que encega,

és copa plena de buidor i delit.

Esborra roig a la sang i la crema.

Zeros i lletres al quadern, escriu.

Nit i dia, viatger, no s'atura.

El temps teixeix amb un fil sense fi.

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

Ningú no és seu, tot el que és, morí.

Si escau, tot o res, fa plorar o riure.

Altra cosa no és, sinó el viure.

Tabul Bosh

Badalls

 

Badalls

I

Pel badall d'una porta tot el dia he mirat.

Uns miratges he vist, estripats per la broma;

hostatjat en un vent traïdor, aïrat,

un bell cant de sirena aturava ma ploma.

He creuat una flor, remorosa i latent.

He sentit l'amargor de la fel en la boca,

he gruat la visió d'aquell mot inclement

i un litúrgic desig lubricava ma gola.

En l'esclat de l'embat, tot el dia he remat.

Olivera, olivó, atzavara rosada,

pobrejant, romancer: romanalles de salm.

Pel tirany d'una nit tot el dia he rondat,

mar eixuta de cel, he trepat ses fondàries:

catatímia tenc, i tronyelles me'n faig!

II

Pel badall d'una pedra tot el dia he mirat;

de romanços, n'he vist, estripats per la broma;

un bell cant de sirena aturava ma ploma,
hostatjat en un vent traïdor, aïrat.

He creuat moltes vides, remoroses, latents;

he sentit l'amargor de la fel que t'escanya

les més belles paraules em sabien estranyes,

I el poder d'aquell vers no se'm feia present.

En l'esclat d'un moment tot el dia he remat;

 olivó, salivera, dama-joana rosada;

pescador, romancer, en la mar m'he negat.

Son tirany més profund uns instants m'ha xuclat:

mar eixuta de vida, m'he tragat ses fondàries:

ca-ta-tí-mi-a tenc, sóc poeta damnat!

Tabul Bosh