Te'n vas anar aquella nit de març
Sense esperar la primavera.
Vas abrigar-te; a l'altre costat
L'inclement hivern de la mort
T'esperava.
Com un ca fidel
Que guarda l'os d'un destí
Que només et pertany a tu.
Em vas mirar abans que te n'anessis
Per sempre.
Llavors ho vaig entendre:
Els teus ulls eren dues bales de vidre
Com les que vaig perdre un dia
En un polsegós i fred carrer de la infància.
Tabul Bosh
Sí que és un riu: té un llit , té aigua i llum
de roca el matalàs, i el cobrellit
de cossos de colors apomellats,
d'un roig intens que riu, d'un verd fastuc,
d'un groc abstret i d'un blau imaginat.
És un riu animat, no gens esquiu,
de cames rialleres, de peus proclius
al ball i la mullena, garses i trull.
És un llit on el somni és com un riu,
on els mals es fonen amb la calor
de l'estiu.
Sí que és un riu: té un pont, i al mes d'agost
és granat, és madur, és el Jardí
d'Epicur, un deler de pells ardents,
paraules compartides, bullents desigs
a punt de trencar l'ou, dins un temps
amb plaers marinats, sucs d'ésser viu,
vida que cou.
Moviment transparent, un riu actiu
on el temps es condorm i la matèria
es desvetlla, i l'ànima torna al batec
de la pedra, l'altar d'una deessa,
la foguera i la cendra, llunes i sols,
de fa tants milions d'anys,
quan la terra era un riu,
d'un magma inservible
una obra sense autor,
un llibre il·legible.
Sí que és un riu: té peixos i desig
de pluja, i desig de vida.
I ve de les muntanyes
i llenega en els mugrons
i pentina algues d'ibons
on les granotes fan saltirons
i les vinjolites emmirallen sos nius
en les teulades del riu
i en els ulls que miren les dones
amb esguards fugitius
com l'àguila dalt el cingle
mira al lluny la presa blanca
que vola entre dos turons.
I sí, també és un riu, l'aigua hi compon
músiques sense nom, velles històries,
que farà batre el vent contra els cimals.
És un riu que té aigua que serà pluja
o que, dins una copa, esdevindrà
refugi en la distància
d'un amor impossible.
I és tant un riu que no descansa,
és un camí i és una casa,
és un pou fondo i una arada,
i mou tempestes infundades
d'aigua dolça, i d'aigua clara.
Sí, i tant, que és un riu,
perquè té arbres estirats
que ses branques hi vinclen
per veure-s'hi, pentinats
com cavalls que rebrinquen.
I s'hi banyen les noies,
de poc estrenades les brides
de dues tetes salvatgines.
Els bergants joves hi remullen
ses esverades javalines,
i els homes més madurs
hi reviuen gestes antigues.
Les dones de toves carns,
que ja marquen les hores i mitja,
imaginen que, si el riu les acarona,
ben rectes i esponerosos,
repicaran tal volta els quarts.
Per a totes i tots,
al riu, la vida riu,
s'esvalota, festeja amb el passat,
el futur encabrita.
I reverdeix fruites pansides,
és un riu de clarors divines,
car l'imagino una dona,
nua bellesa cristal·lina,
en un quadre dalinià.
Sí, és un riu. I tant, que ho és!
Un riu de paper, higiènic i mundà!
Tabul Bosh
Al seu lloc no hi és, i n'estàs ben cert.
Ho has sabut avui, o potser de sempre.
has obert calaixos, els plens, i els buits:
no hi havia res, ni record, ni petja.
T'has trencat el cap, i tampoc l'has vist.
Has desfet camins, has pensat sens pressa.
has burxat raons, has tancat guions
t'has fregat els cops, descosit ferides.
I davall la pell has mirat si el temps,
mentider, l'havia amagat, un dia.
En el noms també l'has buscat, frisós,
i en totes les fulles pel temps marcides.
L'has tastat en la polpa de la figa,
en la llum del raïm, al sol del migdia,
l'has imaginat
dins el vestit ajustat d'una dona.
L'has cercat en el ressò dels anous,
en l'home vell amb barba de molts dies
en la mare que feia olor de llet;
t'han dit que l'havien vist que fugia.
T'has assegut a beure una mica de sol
en un parc. I tampoc.
A la biblioteca has repassat
totes les lleixes i totes les fitxes
de tots els llibres. Res. T'has acotxat
en una butaca, on t'has condormit.
Si ha vingut, que no n'estàs segur,
en el teu somni improbable,
ha tornat a marxar.
I així tots els dies.
Tabul Bosh
