Tiberi, 2

Encabat, rialles de dona a cor;

i l'home, que l'últim gotim ja s'espolsa

-tot sortint de la gruta de l'amor-

de la seva estalactita xamosa.

Pseudohistòria de la humanitat,

bugada quasi eixuta,  quasi extinta, 

enllà de la bovor dels vidres clars,

en un temps de fatiga que es bressola.

Mentrestant, a l'illa de l'alba i la nit 

els ingredients te n'imagines,

d'aquell tiberi, naturals i diferits.

En un fil d'estendre, llençols immaculats,

calzes de sina, eslips i calces fines.

I grues la son en un mar obsedit.

Tabul Bosh

Muses

Les ciutats són immenses 

on heu provat d'escriure,

on munteu fira a les paraules

i el pensament us hi vagareja.

Les planes són immenses 

on heu gosat escriure,

on feu ganyotes inaudibles

des d'aquells núvols incolors

i uns horitzons posats en fila.

Les hores són immenses 

on heu volgut escriure,

on burxeu els mots, que us pessiguen,

que us esparveren i us exalten,

que us atrauen amb dolces músiques

i amb fineses que us esquitxen.

Són immenses les terres 

que heu creuat en escriure,

cap a nords d'oblidats paisatges,

cap a punts cardinals que us bressen,

d'una brúixola condormida.

Cada cop que torneu a escriure

els mots us n'amaguen la clau,

d'aquelles muses que us estranyen

en el seu altíssim palau:

i us fan pujar a sa Muntanya!

Tabul Bosh

Nàufrags

Perduda la raó, que ens fa migranya,

i absents els déus del nostre espai de cel,

les preguntes que ens fem són fils d'aranya,

ens emboliquen el seny en un cabdell.

El gotim que es desprén d'un bell estel,

els destins d'aquests dies malaurats

són una llum desfeta, un pecat?

Qui més ens enganya?, diu el pensament.

Som uns nàufrags, eternament perduts.

I tenim un bòtil, hàbitat d'aranyes

que teixeixen missatges abatuts.

Declinem somnis en vides remotes.

Addictes a signes de regnes absurds,

som uns nàufrags en una illa ignota.

Tabul Bosh

Oficis del poeta

El poeta és forner que enforna paraules,

que en prepara la massa, el llevat i l'aigua; 

artista és el poeta, que crea espectacles;

jardiner d'herbes divines, licorista de beuratges.

Es vanta el poeta que sap fer miracles

que, de versos banals, li apareixen miratges.

El poema és rampa que electrifica,

partitura de ritmes de solfa esbiaixada,

hortes fecundes que solquen la ment

on el poeta s'ajup, pagès, amb l'aixada.

Tabul Bosh

Periple

Abstret pel ressò de fembres maleïdes,

cargol que teixeix encantades danses,

llagosta que serra cançons mai dites,

conjures gramàtiques, menges pipes.

Vaixell llastrat, fas un incert periple.

Dirigit per un far que no té terra

i burxat per foscors que et fan de guia

escrius lletres de batalla, fas ta guerra.

El viatge és banal i és cosa rara,

entre el ressò d'unes veus molt llunyanes

i missatges d'unes muses que  et distreuen,

se t'emporten, de les lletres, les onades,

abstret pel desig de cobrir paraules, 

d'escriure  en  les escates de les catalanes!

Tabul Bosh

Viure

Viure  els dies, 

amb les ales 

de l' ocell,

pels camins

plens de brossa,

pels mars

coral·lins, 

lliscar com els dofins.

Viure.

Renéixer tothora.

Tabul Bosh

Desigs

Uns mots pugen pel talús embullat

del teu cervell i tusten una porta.

-Volem entrar- crida l'espavilat.

-Pensa que venim a dir-te moltes coses!-

sosté una altra veu, amb accent marcat.

A fora, sents el trepig fonedís

d'un temps foragitat, el bleix mòrbid,

a penes perceptible, d'un respir.

-Deixa'ns entrar- fan, mansois- no ens ignoris!

I tu penses:

"Són gemecs d'insatisfets desitjos?

O és el vent, que s'enduu els seus noms,

perquè mai més no tornin?"

Tabul Bosh