Les fulles les dones el vent i la pluja

La dansa de les fulles

Mirada confitada

Les cames de la pluja

Melosa pell furtada.

Les cuixes de les fulles

Les dones més amables

Mirada que s'esfulla

Desitjos indomables.

La menta de les fulles

La llengua enamorada

Mirada que rebufa

Mirall de llum xuclada

Les cames de les fulles

Humida terra tova

Senyalen les agulles

Paraules seductores

El temps entre les fulles

Ventada que mou robes

La dansa de les fulles

De fembres despullades

Les branques que s'esfullen

Ajagudes en les basses

I l'aigua que ara mulla

La fulla desitjada

La dansa de les fulles confitades

La tija de les flors que s'han obert

Els pètals de les cames desitjades

La llengua que ara busca els mots incerts.

Les àvides mirades que s'enfilen

pels arbres sense fulles de l'hivern

per cuixes de mirada enamorada

La dansa de les robes dins el vent.

Paraules que em retornen les mirades

Ventada de les dones que m'invent

Paraules que caminen, tenen cames.

Paraules que es refan dins la ventada

que l'aigua de les fulles va movent

Paraules de la dona enamorades.

Tabul Bosh

L'hora, la llàgrima

Arrambat a soledats,

de les absències amades

era fart els meu esguard.

I era com si el mar patia 

confosa amnèsia d'ones.

Vagant per l'aire, en silenci,

van venir l'hora i la llàgrima.

I quan ja tot era plor

en una closca tancada

fou com la cendra, la meua sang.

I plorava l'ahir, l'hora: pur plor, pura llàgrima.

Tabul Bosh

(Travessera de Les Corts 245, abril 1982)

Tu, que ets, encara, el misteri

Tu, que ets, encara, el misteri

Quan el dia s’escau amb tota la seva llum

i la nit és una transparència sense ulls

he sentit la dolça veu del silenci.

Però no era un silenci de coses mudes;

era el silenci de quan plou

i les cisternes s’omplen;

era com si caiguessin fulles d’una tardor invisible;

era com si l’aire contemplés ocells

i l’infinit guiés una bandada d’hores blanques.

I tu ets, encara, el misteri.

I jo sóc un nàufrag

i no puc dir res del mar,

i desconec les ones,

i l’horitzó a voltes se’m fa

un parany inútil.

Tu ets, encara, el misteri.

Un desig cabdal i obstinat,

molt per damunt de qualsevol esperança,

s’escau amb tota la seva llum,

com tots els dies sense tu,

com totes les nits despoemat de tu,

orfe de tu, desversat de les teves

dolcíssimes estrofes.

Tu, que ets la puresa del no res, 

l'esperit del sempre i del mai més,

tu ets, encara, el misteri.

Tabul Bosh

Tu

Quan el dia s'escau 

amb tota la seva llum

i la nit el posa en evidència,

el misteri, 

encara, ets tu.

Tu, que ets darrere aquest silenci,

no de coses mudes,

sinó de quan plou

i les cisternes s'omplen,

de quan cauen les fulles de la tardor,

de quan l'aire 

és un pou.

I el temps, 

és un llibre escrit 

amb hores blanques.

Tabul Bosh

I si ara

I si ara la flor

desvetllava, definitivament,

el goig,

el record

d'abril,

els ulls

immensament

com un mar, 

les mans

de l'amor, 

la nuesa

inajornable

del teu cos

en un temps

feliç,

digues: si ara tornava

la nit del somni,

què en trauríem

sinó un temps que s'entossa

en una primavera falsa?

Tabul Bosh

Record

Furtiu ja és el record, dòcil

a la malvestat del temps.

Però l'escriptura, lentíssima,

esdevé en mars sense horitzons

i en rius sense riba.

Les fulles es baden, febrils, 

a la llum esfilagarsada:

la nuesa del teu cos,

dolçor incorregible,

goig ja absent de tot,

silents gotes en la teva pell audibles,

pluja de temps que dreça el record.

Tabul Bosh

ESTIMO

Estimo hores, dies, anys, segles. 

Estimo espais i temps infinits. 

Estimo llocs a la intempèrie, 

guspires, cossos, estels, focs. 

Estimo la vida i la temptejo immensa, 

la faig instant únic, la sento com un desig eufòric d'albes. 

Estimo la llum i l'arrossego cap a la mort, 

i açò em causa grans ferides. 

Però tenc sort: en la paraula hi peixo esperances.

Tabul Bosh