Autoretrat

La poesia segons jo

      La poesia és... Uf! Primer hauria de saber què dimonis som jo! Si trobés la resposta a aquesta qüestió ben segur que no seria precisament poètica. Aquell poeta tan antic i tan valorat -no sé si perquè apareixia als bitllets de cent pessetes-, deia: poesia ets tu. Sense voler que em retratin a cap paper de moneda, jo crec tot el contrari: poesia som jo! Jo, i tu, jo i ell, jo i elles, i noltros, i voltros. Jo i tots, vaja. La poesia, per jo, és tota aquesta multitud, i molt més. Però, sobretot, la poesia és un immens JO fet Paraula.

Quan veim un ocell volar voldríem ser ocell; i quan la poesia ens fa volar, voldríem ser poetes. Jo he escrit manta poesies dolentes i no som ningú per anar més enllà; perquè, fins no fa gaire, em pensava que les paraules tenien vida pròpia i que elles soles em farien poeta. Però d'ençà poc que he descobert que no és així. Qui dóna valor a les paraules no és el seu cos format per lletres. Qui converteix les paraules en coses vives és la nostra ànima.

El poeta és aquell qui sap dotar les paraules de vida, aquell qui sap veure-hi més enllà, aquell qui en presentar-les en un poema les converteix en quelcom més que paraules. Jo, tu, elles. Tant me fa! La vida, és una altra cosa. La poesia, també!

Vaig llegir en un conte de David Foster Wallace que l'Amor és una paraula. Que ajunta coses que estan separades. Em sembla que això mateix podríem dir de la poesia. Almenys de la Poesia tal i com jo la conec.

Antoni Taltavull

Ous i simis

      -Què passa quan se't trenca malament un ou? Un tros o uns quants trossos de la closca suren a dins la clara, el rovell és com un gargall que a poc a poc s'escampa com un tsunami per la badia del plat. I comences a pensar que allò és un mal senyal, que potser és un avís, que alguna cosa més que aquell ou que ves a saber quan va sortir del cul d'una gallina trista i esblaimada, en una granja explotadora de gallines tristes i esblaimades, se t'ha romput a dins teu, o fora teu però que d'alguna manera ve cap a tu i, tard o d'hora, se t'emportarà i apareixeràs entre les desferres d'un naufragi apocal·lípic en una platja del futur, troballa d'un xarlon heston qualsevol...- Posa'm el de sempre, Foster i diga'm si no t'ha passat mai, açò de l'ou, collons, que el món està molt malament! Que ara diuen que aquests malparits d'Estat Islàmic qualsevol dia ens fotran una gran llufa nuclear en tot els morros! Vaja, ara no sé si es diu tot, o tots, els morros. M'és igual, Foster, posa'm un doble, avui.  Que estic molt acollonit, tu!. 

Perfils

-Sí, hi he anat aquest matí.
-...
-Doncs, què vols que et digui, la feina no sé exactament de què va.
-...
-Bé, diu que hi ha diversos perfils, que es tractaria de veure en quin encaixaria millor jo...
-...
-Sí, més o menys; no sé; pot ser sí; tal vegada... Ja pot passar, ja. Ai! senyor, no em trepitgi, si pot ser!
-...?
-No, res, és que estic al metro... A aquesta hora, ja et pots imaginar! No, no, podem seguir parlant, cap problema. Doncs això.
-...
-Sí, sí, en aquest pla, saps? Que si primer m'han de mirar el perfil, que si l'encaix, que si òsties en vinagre. Com si en comptes de donar-me un curro m'hagin de prendre mides pel taüt, tia!
-...
-Clar, clar. Ah, i a sobre, no t'ho perdis, volen que els primers tres mesos estigui de prova...
-...
-No, ja ho sé que això dit així, en certa manera és normal, però a que no saps les condicions que em proposen...?
-(...?)
-Lia...? Que em sents? Hola...!?
-(...?)
-Ara! No és que s'havia tallat, tu! Devem haver passat per un forat negre d'aquests!
-...
-Per cert, parlant de forats...
-...?
-I tu, que tal, l'altre dia?
-...
-Què em dius ara? Et va donar pel cul...?
-...
-De veritat?
-...
-I què vau fer...?
-...
-Vau estar tota nit follant com a conills! Desgraciats!
-...
-Enveja? No, dona! Si jo ara mateix estic fent-li una fel·lació a un tio que està per menjar-se'l! Quan acabi diu que em menjarà el cony com no ho ha fet mai ningú.
-...
Bé, nena, et deixo! Demà seguim parlant! Si no fos per tu, no sé com ho faria!
-...
Jo també, maca! Un petonàs! I records a l'Adam!
-...
Sí, ja ho sé, ja! Ala, penja, que aquí tot el vagó em mira malament; tenen molt poc sentit de l'humor, aquest jovent! Quan arribin a la nostra edat...!
-...
-Sí, sí, adéu, déu, déu...

Xuclar

-Li vaig xuclar, encara que no m'agradi dir-ho així. Xuclar és un verb que fa pensar en treure el suc a una cosa. Me'n vaig a èpoques molt llunyanes tot xuclant coses. A part de les mames de la meua mare, que supòs que devia xuclar amb ganes, vet-ho aqui, com fa tothom, pens, he xuclat tantes històries en aquesta vida que em fan venir ganes de vomitar. Ep, no penseu malament! O sí, penseu com us doni la real gana. Quan es tracta de xuclar, fins i tot hom pot pensar en xuclar la sang a algú. Literalment, vull dir; allò que fan els vampirs! Ja sap. Per cert, no troba que estic una mica pàl·lid? Que el tutegi, diu? Troba que ja m'he guanyat aquest dret, després de tants dies de fotre-li el rotllo? Bé, ho faré, idò. No troba que estic sonat? Però de què parlàvem? Ah sí! De xuclar. Que a qui li vaig xuclar què? No m'atabalis i posa'm un altra copa. És clar, el de sempre. Avui he comprat un llibre. Són contes d'un tal David no se què Wallace. A la portada hi ha uns conills davant d'un televisor. Uns estan mirant la pantalla i altres no. A la pantalla hi ha un home que en comptes de cap té un televisor. Jo què tenc, en el cap, amic meu? Ah, clar, tu no ets cap conill i no pots dir. T'ho diré jo, idò. Encara no m'has dit el teu nom, però. Com vols que et tutegi, si no sé què collons noms? D'acord, Foster. És un nom molt polit. Em sona a cowboy. I amb açò ja anam al cine. On vaig xuclar bastant, no et diré què, però em vaig fer un fart de xuclar. Foster. M'agrada. Sí, gràcies, ja era hora que em posessis la copa. No, no vull cap... No, no es diu palleta!  es diu... Merda! Ara no ho record! No, no cal que miris res, ja se m'acudirà, tenc una neurona que ara corre a esbrinar-ho, és lenta com ella sola, però al final m'ho troba tot. Per on anàvem? Punyetero, com que vols saber a qui i què li vaig xuclar...?

Closques

                   -Vaig conèixer algú que deia que tenia una novel·la dins el cap, que no escriuria mai-. El cambrer li va posar el got davant amb un whisky, sense gel, com cada dia. -És com aquell que deia que havia estimat tantes dones que mai no havia tingut ocasió de casar-se. Les novel·les, com les dones i tot el que representen, estan més dins el cap que enlloc. No et passa a tu que quan veus una dona la voldries tota per tu, la voldries tocar, bé, vull dir que li voldries fer l'amor tot el temps. Però evidentment això només ho tens dins el cap, per sort, no surt mai a fora i si surt és perquè alguna cosa no està bé.  El cap dels homes -no sé què passa dins el de les dones- és una closca de nou abocada a la deriva dins les aigües d'un riu cabalós, o una fulla que el vent duu on vol-. L'home fa un glop del líquid daurat que el cambrer li ha abocat al got, un got ample i pesant que la seva mà agafa amb força.-No t'has fixat mai en els anuncis que fan per televisió? Si el producte que volen promocionar va dirigit als homes, sempre, sempre hi surt el tema de les dones. No importa que no hi tingui res a veure, sempre hi ha una dona pel mig. L'altre dia em fixava en aquell que es veu una parella rebolcant-se per terra, grapejant-se, petonejant-se. Fent l'amor, vaja! Vestits, això sí, però forfollant-se com a conills! I em preguntaràs, de què era l'anunci? De cotxes, era un putu anunci de cotxes, de cotxes espectaculars, d'aquells que només es poden comprar els rics!