NOCTURN

 

                            

Badaràs la porta, i xiularàs

cançons de pluja amb ritme de jazz;

el vent les escamparà

dalt les teulades ennuvolades.

Seràs un metge que no guareix,

un poetastre excomunicat,

toix fumeral, el crit de les ventades.

Badaràs la porta, i xiularàs

cançons de pluja amb ritme de jazz.

En el teu cor, una línia banal

separarà malesa de bondat,

com un sortilegi.

Esbotzaràs mots pel tub anal.

Badaràs la porta, i xiularàs

cançons de pluja amb ritme de jazz.

Golut, et xuclaràs tots els dits

havent enganxat les baules de mil paraules.

Les més maules pernoctaran al teu llit

mentre cau la pluja tota la nit,

amb ritmes de jazz.

Interrogaràs hores sense sentit

com la serp enroscada al tronc de l'arbre.

Badaràs la porta, i xiularàs

cançons de pluja amb ritme de jazz.

I cap déu, ni de cel ni de liceu

te n’expulsarà, d'aquest paradís.

Tabul Bosh

BREVIARI PER A MEMBRES NOVELLS (fragments)

I

Explora en el pou de les paraules

fes un viatge llarg, absurd, si vols,

mor-te, viu en el crit d'espelmes apagades.

Encalça papallones

en les hores esteses

i liba coral·lins enfonys quan sirguis les vetllades.

Potser és l'hora del tast

de dolces sals

i de llum de foscor.

Així sabràs del cert

el gust de tot,

de la vida i de la mort.

II

No passegis només per moure les cames.

Passeja també per obrir les finestres

del teu cor,

per il·luminar l'interior de

ta mirada.

Quan acabis un àpat, queda't a taula.

Segueix el viatge del pa i de l'aigua

pel teu cos

per alimentar-ne cada terra,

cada casa.

No ignoris el tracte amable de l'altre.

Acull-lo dins teu com un glop d'energia

per al cor

que et recordarà de tornar-li

la bestreta.

Quan fineixis una obra, viu una estona

dins ella, gaudeix del seu èxit, accepta'n

els honors

que et reportarà. Amb tes lloances,

fes-la alta.

No confiïs tan sols en grans esperances.

Cultiva també, en la vida, silencis,

buidors:

les banalitats són la llavor de

grans miracles.

III

Diuen savis i mestres: fes de la vida

un arbre florent de perenne fruitada,

ric d'amor.

Flaira, generós, el teu voltant,

de sa sentida.

Has d'estar orgullós del teu alt brancatge:

del tronc, de les fulles, que són com un nimbe

d'un gran déu,

i així estimar-te tu mateix,

font de fortuna.

Fes les coses que més t'agraden, acuita't

a viure l'amor com la saba que puja

pel teu soc.

Regala't, primer, després, cedeix

el benefici.

Egoista no és qui gosa estimar-se:

abans que puguem fer amor per als altres

n'hem d'omplir,

arbre esponerós, noble bondat,

les nostres vivències.

Tabul Bosh

El temps astorat

Dius que sons estranys

pugen graons de cargol

mentre al teu cap hi sents

un repic revell.

 

Que escoltes una porta

que s'obre i es clou,

assegures.

 

Que dins teu, astorat, el temps recula.

 

I que te n’hi vas,  amb ell.

 

No deu ser, per ventura, que somies dins un tren?

 

Veles i vents

VELES I VENTS

          

Quan abstret per dolços fats i per ritmes ocults

i obligat per la mà encantada

que posa claus als panys més obscurs,

conjures paraules rares, recargolades,

és que t’has perdut dins un món absurd

o que t’han fet un encanteri de temporada.



Quan salpes amb vaixell llastrat,

bressolat per una por que t'esguerra

i burxes amb foscors el teu rumb

mentre conjures mots de guerra,

o t’has perdut dins un món obscur

o t’han volat els peus de la terra.



Si escriure és un art,

ho és més pescar poemes.

Tingues-ho en compte, bergant,

mai no seràs Ausiàs March,

et calen vents, i et manquen veles!

 

                                                                                                                   

 Tabul Bosh

                                                                                                          

 

Deutes

 

DEUTES

 

     

Els dies són mots d’un llibre

i tu, un lector analfabet.

No entens ses lletres, les mires

poses cara de sorprès.

En captes bocins, a voltes;

però tot d’una, no res.

Immers en una revolta,

elles et fan presoner.

Si els dies pretens entendre,

quina feinada tindràs.

Perquè el temps, que tot ho muda,

et cobra el deute d’avui,

i demà s’hi tornarà.

Tabul Bosh

Pressentiments

 

PRESSENTIMENTS

 

 

 

Guaites enllà d’uns vidres boirosos.

El vent, amatent, adorm els colors.

El  fullatge dels boscos et bressola.

Sojornes a  l'illa del temps.

 

T'envolten els sons

d'allò que no veus, però que pressents.

Tabul Bosh

 

Literatura

 Ara convindria escriure un poema

amb escassa lírica, sec com un sotrac,

un punyat de mèrvols,  d'argila o de fang,

que rompin la fila de bales inertes.

Ara convindria orejar les cambres,

esbatanar portes d'armaris arnats,

buidar les vitrines de trofeus gastats,

espolsar les lleixes i pulir els marbres.

Ara convindria escriure un poema

sense rels ni branques, un far deixondit

que el vaixell albira enmig de la nit,

un crit en la cendra d'una pedra.

Ara convindria deixar les excuses,

els fats i quimeres, deixar-los al ras;

de fets i certeses, omplir-nos el pap,

de mots de collita i, si cal, de freixura.

Diguem vi al vi, i al pa diguem pa:

i deixem-nos de fer literatura.

Tabul Bosh