Sí que és un riu: té un llit , té aigua i llum
de roca el matalàs, i el cobrellit
de cossos de colors apomellats,
d'un roig intens que riu, d'un verd fastuc,
d'un groc abstret i d'un blau imaginat.
És un riu animat, no gens esquiu,
de cames rialleres, de peus proclius
al ball i la mullena, garses i trull.
És un llit on el somni és com un riu,
on els mals es fonen amb la calor
de l'estiu.
Sí que és un riu: té un pont, i al mes d'agost
és granat, és madur, és el Jardí
d'Epicur, un deler de pells ardents,
paraules compartides, bullents desigs
a punt de trencar l'ou, dins un temps
amb plaers marinats, sucs d'ésser viu,
vida que cou.
Moviment transparent, un riu actiu
on el temps es condorm i la matèria
es desvetlla, i l'ànima torna al batec
de la pedra, l'altar d'una deessa,
la foguera i la cendra, llunes i sols,
de fa tants milions d'anys,
quan la terra era un riu,
d'un magma inservible
una obra sense autor,
un llibre il·legible.
Sí que és un riu: té peixos i desig
de pluja, i desig de vida.
I ve de les muntanyes
i llenega en els mugrons
i pentina algues d'ibons
on les granotes fan saltirons
i les vinjolites emmirallen sos nius
en les teulades del riu
i en els ulls que miren les dones
amb esguards fugitius
com l'àguila dalt el cingle
mira al lluny la presa blanca
que vola entre dos turons.
I sí, també és un riu, l'aigua hi compon
músiques sense nom, velles històries,
que farà batre el vent contra els cimals.
És un riu que té aigua que serà pluja
o que, dins una copa, esdevindrà
refugi en la distància
d'un amor impossible.
I és tant un riu que no descansa,
és un camí i és una casa,
és un pou fondo i una arada,
1i mou tempestes infundades
d'aigua dolça, i d'aigua clara.
Sí, i tant, que és un riu,
perquè té arbres estirats
que ses branques hi vinclen
per veure-s'hi, pentinats
com cavalls que rebrinquen.
I s'hi banyen les noies,
de poc estrenades les brides
de dues tetes salvatgines.
Els bergants joves hi remullen
ses esverades javalines,
i els homes més madurs
hi reviuen gestes antigues.
Les dones de toves carns,
que ja marquen les hores i mitja,
imaginen que, si el riu les acarona,
ben rectes i esponerosos,
repicaran tal volta els quarts.
Per a totes i tots,
al riu, la vida riu,
s'esvalota, festeja amb el passat,
el futur encabrita.
I reverdeix fruites pansides,
és un riu de clarors divines,
car l'imagino una dona,
nua bellesa cristal·lina,
en un quadre dalinià.
Tabul Bosh
