SENSE PARAULES
Des que has oblidat Salinas i Neruda, i del
pits de la Núria la premuda; des que Quevedo ja no et fa cap gràcia i
no et calen condons de la farmàcia; des que el Quixot s'ofegà a
Macarella i Petrarca matà la teva Laura; des que Machado emprengué el
seu viatge i l'hepatitis et prengué un ram de coratge; des que el
Temps arrelà davant de casa i omplí llurs camins d’herbam i malesa. Des
que certs plaers se t’embussaren i et sordegen les mans
desafinades, des que a les nits has de buidar la bufeta i del
passadís al llit comptar les passes per tornar-te a abraçar a la son
lleugera. Des que als matins t’has de posar la crema que la pell de
l’ànima et regenera, des que t’has de llançar galledes d’aigua als
teus ulls, eixuts i plens de lleganyes. Des que has oblidat aquell ball
que t’enrampava i ja no tens a qui llançar la canya, des que moriren
en Lennon i en Harrison i en Jimy Hendrix no rasca la guitarra. Des
que, Tabul, alguns vells amics ja no hi són, i antics poetes t’han deixat
a l’estacada, des de llavors, fas tots els poemes sense
paraules. I amb poesia muda vius la vida, i camines amb versos sense
rima per la ciutat on viuen les teves muses pels seus carrers plens
de brutícia, per les seves avingudes estròfiques, per les seves
places assetjades per cent mil coloms i cent mil turistes. Transites
una existència prosaica, fas poemes sense mots i sense
pautes, t’inventes metàfores, imatges mentre vas amb Metro, dins una
llauna, com una sardina o com una gamba, fas poesia, enllaunada,
sense paraules.
Ataltavull
