dissabte, 2 d’octubre del 2021
Ara és l'hora!
Ara!
Ara brota herba nova a l'hort abandonat,
ara frescals ventades remouen aires púdics,
ara ressonen veus per cims i per bladars,
ara un camí boirós es torna clar i lúcid.
Aixequem les quimeres per places i carrers
falquem-les amb estaques de sentit i raons;
afamats de paraules, ara volem la vida
i un present imperfet ens reclama valor.
Ara ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Remuntem rius i gorgs i eixamplem tots els mars,
ara!
Sota els trons entenguem el missatge de fons,
ara!
En la foscor albirem la llum primordial,
sotgem entre les roques, guaitem les fondes valls,
ara!
Amb esguard de mussol i urpes de falcó,
ara!
Amb la Paraula nostra vers la Llum que ens inspira,
ara!
Guiem els nostres passos cap a la llibertat.
Ja! que és tard i vol ploure, ara, que hem de fer via!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
És l'hora d'adobar la terra catalana,
d'Eivissa a l'Aragó, de Maó a Mallorca
i al País del rei Jaume, d'enllà dels Pirineus
a la trona dels déus de l'Europa llunyana.
És l'hora de cridar un clam per poder ser
un poble enmig del món, i no arraconat,
un estat natural, de terra on hi neix
el dret a decidir el fruit que vol donar.
Ara, ara ja és l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem independència, i no una autonomia,
i totes les paraules, i no les repartides,
la de la gran pantalla i la de la justïcia,
la paraula dels pares, la parlada i l'escrita,
la paraula dels llibres, la paraula de l'ànima,
la paraula inventada, la paraula gestada,
la paraula solar, la paraula llunàtica,
la paraula banal, la paraula subtil.
La paraula mortal, la paraula de sempre,
la paraula del mall, la paraula innocent,
la paraula que mata, la paraula que estima,
la paraula del cos, la paraula de casa,
la paraula que cura, la paraula que cou,
la paraula feresta, la paraula ferida,
la paraula venal, la paraula cordial,
la paraula adormida, la paraula desperta!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Volem la Llibertat i no la dependència,
i tots els nous camins i no cap via morta,
aquells que porten lluny, els que tornen a casa,
senders a la cultura, dreceres a la ciència,
trencalls imaginables, per boscos i muntanyes,
vies de riquesa en conceptes i en actes.
La nostra llibertat, no la constituïda,
la nostra llibertat i no la seva dèria
d'Imperi caducat!
Ara ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara oceans i terres, llibertat per fer via!
ara!
Ara viles i ciutats, llibertat per fer vida!
ara!
Ara una Terra on hi càpiga el Poble
de parla catalana.
Ara un Poble amic
de les parles amigues,
que creixi sense jou,
amb la sang ben mudada,
amb concòrdia i entesa,
un Poble per tothom,
un Poble Independent: Ara!
Ara, ha arribat l'hora, pensem en la collita,
comencem a sembrar, la terra vol llavor,
desbrossem viaranys, adobem la masia!
Tenim moltes raons, usem-les amb afany,
per fer créixer el present, per nodrir el futur,
per trobar el destí que ens prengueren antany!
Ara, ara, ara! Ara, o mai!
Tabul Bosh
Gelós
Tu que no saps cap mot, rosa, heura o marfull,
que de la terra vius i de l'aigua del cel;
tu, que no dius ni penses ni et vaga cap antull;
tu, que la bellor gestes i que l'aire fas mel.
Tu, que no tens cap cor, lliri, fonoll i bruc,
guardes tots els secrets, si d'amor o dolor.
Encar no tens moneda i compres el que vull;
la bellesa t'admira com un gran valedor.
Vull tenir els vostres brots, angèlica, hibisc;
voldria ser com tu, violer de Maó.
Us don els mots queixosos amb què fa tant que visc.
I els pensaments eixorcs, bescanviï, fidel,
pel silenci poètic dels vostres colors,
pel vostre món feliç, vinya, lli i xuclamel!
Tabul Bosh
divendres, 1 d’octubre del 2021
In memoriam
Vam conèixer en Neruda i el seu Cant General.
Mar de constel·lacions, naufragi de paraules.
La veu entre les roques de l'aigua, el foc i el vent.
Estimàvem matèries fetes de pell i d'argila.
d'un desig poderós en la soca d'un pi.
I vam conèixer enfonys i provàrem carícies.
Encalçàvem un rastre en un bosc infinit,
Tampoc no vam saber interpretar aquell urc
que ens pujava de baix; el goig, era un infern.
i ens tancàvem en versos, en interrogants erms.
Fins que aquells pits galvànics dins la mà, en la fosca,
les espases ben dretes, pirates a l'assalt,
Tabul Bosh
Bajans!
La llengua se'ls perd per tasts de licors imperials,
per illots groguencs sense port.
Quan volen posar grans adjectius a la unitat
i al destí universal,
se'ls acaben els sucs i, enmig del no res,
riuen, riuen, sense saber de què i per què.
Bajans! Qualque moment, esdevindran fum.
La llengua se'ls perd per tombants
de licors sense gust, per illots de fars sense port.
Quan volen posar rumb a la nuesa, a la sang i a destins
malaguanyats no troben ja cap nord i,
enmig d'una mar riuen, riuen...
sense saber de què i per què.
Bajants! Si després, tots sotsobraran
La llengua se'ls perd per tasts de licors
verinosos,
per illots de fars sense llum.
Quan volen posar adjectius als lleons,
a les zebres i als trapezistes,
se'ls acaba la música
i, enmig del buit on es gronxen,
riuen,
riuen
sens saber de què i per què.
Bajans! No saben que, a la fi,
no hi haurà circ,
ni tramoistes!
Tabul Bosh
On vas?
On vas sense batalles,
on, sense la pau del vençut,
on vas sense caigudes per aixecar-te amb més urc.
On vas escudat de dubtes,
on, mudat de veritats heretades sense lluites.
Aprèn a seguir les rutes paral·leles de la foscor.
On vas sense una tassa fumejant al teu davant,
sense nits bevent preguntes que mai no respondrà l'albada,
on vas, orat ignorant.
On vas sense un viatge que obri
un solc adobat on sembrar el teu destí
-flor, arbre o bosc- i regar-lo en caminat.
On vas sense ferides que et facin sagnar el cor,
on vas sense una esquerda clavada en el taló,
on vas amb una vida sense estreps ni punxons.
On vas sense set vides viscudes en set mons,
sense passat ni pervindre de set estels extingits
en l'univers del teu nom. On vas sense unes pedres
per esberlar el cristall de fanals i finestres,
per fondre falsos déus i deixondir noves deesses.
On vas sense una cova, estatge d'un vell drac,
per clavar-hi l'espasa i apagar flamarades
a la gropa d'un cavall. On vas, on vas,
on, orat poeta, vell i fat?
Tabul Bosh
Rars
Hores
Hores Hi ha hores que són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de paraul...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...