Antropofàgia, I

Quan la nit navega hores calmades

i el dia s'ajeu en un tou oblit,

quan s'han adormit infants i estelades

i sou aquell gat sol i atemorit.

Els mots heu cobert amb vels de misteri,

 el vostres poemes s'han tornat muts;

d'un àpat plaent, exquisit dispendi,

escolteu la fressa,  el cec fru-fru.

Sentiu la remor d'un lasciu tiberi, 

xiuxiuegen pells de sals i dolçor:

dos cossos es mengen, sense senderi.

S'escolta una música entre els llençols

us n'arriben, lleus, orgàstics arpegis:

no sabeu per què en diuen amor!

Tabul Bosh

Carpe diem

És dins un bri, és dins el tot, de sempre;

sense embuts, és de carn i d'esperit;

la bocana del port de casa teva;

és molt cabut, i mana amb dit inerme,

És la negror dins una llum que encega,

qui enfila l'agulla del teu destí;

qui esborra roig a la sang i la crema,

qui et bomba aire i llum cada matí.

Nit i dia, viatger, t'aventura;

teixeix camins i els desfà, indolent.

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

L'ahir ja no és seu, demà, és present;

segons el moment, fa plorar o riure:

i no és altra cosa que el teu temps!

Tabul Bosh

Catatímia

Per provar l’infinit cautelós guaitaria

les paraules escrites en el més amagat;

en el vent hostatjat, la pensa bufaria

a les bruixes troneres de tot el veïnat.

Amaria, lasciu, latents i remoroses,

les roses luxurioses, la dolçor de la fel;

no en trauria interès, ni rendes fabuloses,

gruaria empaitar set-cents àngels en zel.

Esclafits i embats el cor m'enfortirien,

de quimeres i atzars em faria pastor,

algun crostó diví, un àngel em daria.

Pel tirany dels teus pits estels encalçaria,

cap a la teva platja viraria el timó!

Catatímia tinc, i me'n faig poesia!

Tabul Bosh

Antropofàgia, II

Encabat, rialles de dona a cor;

i l'home, que l'últim gotim ja s'espolsa

-tot sortint de la gruta de l'amor-

de la seva estalactita xamosa.

Pseudohistòria de la humanitat,

bugada quasi eixuta,  quasi extinta, 

enllà de la bovor dels vidres clars,

en un temps de fatiga que es bressola.

Mentrestant, a l'illa de l'alba i la nit

els ingredients us imagineu,

del bell tiberi, naturals i diferits.

En un fil d'estendre, llençols immaculats,

calzes de sina, eslips i calces fines.

I grueu la son d'un mar obsedit.

Tabul Bosh

Els seus pits

Són  carícies que rimen,

són versos voladors,

 estrofes de delit,

palpable poesia!

Són com palpar un sonet,

tenen gust de metàfora,

són música esfèrica,

pètals de plaer:

són la quimera

que mai no sabré!

Tabul Bosh

Amor gras

Que no fem ja l'amor gras

sota aquell arbre, ma vida,

sense mots ni matalàs, 

sense doldre ni pastilla?

Barrinem sense domàs

-que el nostre jaç emmetzina-

com la truja i el marrà, 

com el gall i la gallina.

Deixem ciències, consultoris,

bocabadem els dimonis

folgant en el nostre cau.

Entre la tova fuixarda

fem com la vaca i el brau,

sense goma ni basarda:

home i dona, fem un clau,

una grassa barrinada!

Tabul Bosh

Estimada

El camí dels meus dits sobre la teva pell

cap a les dues gemmes dels teus pits,

rosats pinyons, la lleva.

    El silenci que revifa les veus 

del desig sobre els teus llavis, quan vento 

el braser que m'escalfa.

          Tot em duu cap als llocs

 on bec, ocell ferit, la meva vida,

oh, estimada!

Tabul Bosh

DUBTES

A veure què em faràs avui, mestre

Amb quina eina, amb quin pols

Amb quina estratègia fútil em dreçaràs

Perquè em diguis, en acabat, poema.

Dubtes molt, veig, no saps com fer-me

Et perds en les ratlles del meu cos

Et fan vergonya els meus ulls en blanc

No saps, talòs, per on agafar-me.

Tanmateix, deixa'm dir-te una cosa:

Els teus dubtes, són el poema.

Tabul Boshl

Immutable exorbitància

   

Els laberíntics dies em porten cap a tu,

  refugi traïdor, felicitat extinta.

Penetro als teus dominis

per trobar-me perdut. 

Rugeixo dins la  selva 

de verinosa alquímia

perquè tot te m'empassis, 

en cos i ànima.

I perquè plantem fort,  

fullats els cossos,

dins un bosc d'immutable exorbitància.

Tabul Bosh

Jo amava el teu cos

Jo amava el teu cos

que el meu coneixia:

la vall, les carenes

i tots els camins.

Del seu dolç record

germina en els llavis

la flor del desig, 

paraules d'amor

que un dia es bressaren

arran del teu pit;

perquè el temps les porti

amb les primaveres

i sigui més lleu 

l'oblit que ens espera

o sigui prou llarg 

el nostre camí

que el temps de saó

ens porti ventura.

El meu front ardent

és ple de desig,

de rostoll fiblant 

que encara encén brases.

A les mans em sent

la sang d'aquell blat

que, orfe de terra, 

es torna daurada:

que ara és estiu

i temps de segada, 

de guardar l'amor

que ja ha madurat,

i de fer-ne garbes

si ve mala anyada!

Tabul Bosh

El botavant

El botavant de l’entrecuix m'obliga

 a navegar cap a les illes llunyanes

de les dones, mar enllà de la vida.

Albades de desig em porten 

cap al seu moll vermell, sol de la nit.

Xiulen entre ferotges ones

ratxes de vent que el velam m'afoguen. 

Èxtasis florals les venes em recorren

com un pol·len que m'acoloreix la vida

 amb coralls orgàstics de llum infinita.

Tabul Bosh

Una, Un, un ocell , i dues pomes fresques

La primavera ja fila

son teixit d'herbes i flors.

Amants, Una i Un, fent pinya,

respiren ses esplendors. 

Dolça fruita, fresca i clara,

Una treu, enmig del bosc

—un ocell, a dalt la branca,

fa corxeres —i Un, mig dorm.

Una, amatent, l'altra cull,

oferint-la al seu amant

(delerosa beu, la llum, 

de la font del seu pit blanc).

Un, pansit, dins son palmell

acull brancada tan dolça    

i exclama, eixorivit:

—Quin plaer, les dues pomes

collides del teu pit!

Tabul Bosh

Cossos celestes

Quan amanyago el teu cos nu

t'hi dibuixo dreceres secretes

cap a diamants en brut.

I amb els arcs dels ulls

t'hi encenc estrelles!

Tabul Bosh

Ells

 

Són brots d'alfàbrega,

tenen gust d'herba aromàtica,

són com un bàlsam, 

són sucre de canya. 

Són fulles d'albó, 

són crema catalana, 

tenen gust de fulla de sàlvia. 

Són esclata-sangs, 

són rama florent, 

són les algues d'un mar transparent. 

Són menja exquisida, 

són l'anunci dels teus pits, 

del teu clítoris, els ministres, 

del teu pubis, joiós àgape, 

el vermut del meu desig! 

Tàbul Bosh

Àgape

Els teus llavis són brots de menta,

els teus llavis són salsa verda,

herba de bàlsam.

Els teus pits són fulles d'albó,

Els teus pits són sucre cremada,

oli de sàlvia.

El teu pubis, esclata-sang,

el teu pubis, plata florent, 

alga aromàtica.

 Quan l'amor esdevé menja exquisida,

els teus llavis, el teu pubis i els teus pits 

són un joiós àgape,

el millor banquet

per al meu desig!

Tabul Bosh

Àpat

Si em deixaves la teva carta sexual

l'obriria afamat  

i del menú de l'amor demanaria, igual:

Primer entrant:

Milfulles de vagina amb xarrup de magrana

escalfat a la llengua.

Segon entrant:

Vol-au-vent de mugrons amb besos i pessics

i carícies rosades.

Primer plat:

Filatures de clítoris ensimat

amb mel apical.

Segon plat:

Hendíadis al forn regades amb jonquills

i frígoles eròtiques.

Les postres:

Xarrup glaçat de verins ofídics

o

Fruita natural amb fils de fantasia

o

Orina d'àngels amb glaçons,

per reduir la febrada.

(Després d'un àpat tan greixós, sexual 

pesaria figues d'enamorat)

Tabul Bosh

Orgasme

 M'unto amb la teva pell d'oli i d'espècia,

  t'emmotllo amb els meus dits, et fenyo una dea.

 En tu vagarejo, afamat, 

els teus sucs de fruita

em fan salivera.

Et penetro endins

per perdre'm per sempre.

Menja que m'alimenta,

remugo, de felicitat traïdora.

Rugeixo en el fosc laberint, alquímia

de sal i d'esperma.

D'una glopada te m'empasses, dona, 

i em dissolc en la teva migdiada 

de sol i de terra.

Tabul Bosh

Eternament

Com un riu que s'empassa nuvolades,

com l'ànima d'un vent

que el temps fa emmudir.

Oh, dona,

astre seràs, llum admirada,

eternament.

En el meu orgànic desig

seràs,

en cada nova primavera, 

promesa novella,

espurna d'un incendi

que cremarà

els corcs de les cases velles,

les cadires barates,

els llits sense estrelles,

les hores passades

pel forat de l'aigüera,

els fulls rebregats 

d'històries incompletes,

de llibres greixats

amb olis i mantegues,

de bitllets mai usats

cap a somnis i utopies,

de cartes mai escrites,

de cartes d'un amor

perdut en el fons

més oblidat,

més obscur,

més estrictament 

inútil d'un calaix ple

de poemes

dedicats a tu, dona,

eternament,

meua,

eternament

mort i primavera,

com ho són totes les fórmules

insolubles del desig!

Tabul Bosh

Els carrers i els bars

De com érem nàufrags pels carrers de Ciutadella i provàvem de salvar-nos agafats a les taules dels bars.

Uns carrers esventrats pels delubins,

Sant Pere d'Alcántara i Sant Isidre,

i sa Quantramurada, passatgera,

i sa plaça des Pins, i sa des Born,

i ses Voltes perdudes, ses Palmeres,

Sant Nicolau, heures, i es Castell, pedres,

i es Camí de Maó, i es Molí Vell,

i dalt sa Muradeta, marinera,

i enmig des Pla, joiós recer de festa:

els nostres vells carrers de Ciutadella!

Els bars on salvar-nos, sobre les taules,

del naufragi, rebecs, entre ginebres

i ducados, i gots de coca-cola,

i cacauets, i pipes, i cerveses,

l'Imperio, caduc, de dues portes,

i Reno, de tresillos i mampares,

davant ses Persianes, rebentades,

i es Forat, d'en  Peter, i es Balear,

sa Figuera, ses Porgueres, sa Clau

i l'Hogar del Pollo, davant Sant Pere:

els bars, aquells racons,  el nostre cau!

Tabul Bosh

Mars de joventut

De com solcàvem, sense bitàcola, les mars de la joventut i de com el nostre penell girava, embogit.

Vam solcar, sense bitàcola, 

les mars de la joventut.

El nostre penell girava foll.

Amb un paquet de celtes 

i un garbuix de cançons

 els dies ens fumàvem

i engolíem els mots.

El cor es desbocava, 

cavall sense genet.

La terra trepitjada 

 era a voltes un infern.

En un fester de roses 

hi cremàvem de nits:

eren dones, les roses, 

i el foc, nostre desig.

Tabul Bosh

 

Cant general

I

Vas conèixer en Neruda, el millor general.

Les estrelles cantaven soledats tremoloses,

eren veus del poeta les onades del mar.

En el camp dels seus versos vas vessar-hi la sang

de sentits i paraules, cicatrius ardoroses,

eren teus els poemes, que escrivia la mar.

Et brostaven les branques i et creixia el desig.

De les dones, les passes, ton destí solfejaven.  

Era ball de deesses, el vaivé de la mar.

Un foner esdevingueres, que atacava la nit

amb poemes de pedra, per trencar-li la fosca.

Pedres vives que sempre s'enfonsaven al mar.

Soledats conquerires, els terrers més eixorcs;

quan sembraves paraules, te'n naixen herbatges

sense cap esperança; els llençaves al mar.

Un dia, vas tocar les metes d'una al·lota:

remorós, dins l'escot, escoltares el Cant.

Vas conèixer en Neruda, el millor General.

II

Vas conèixer en Neruda, el seu Cant General,

el mar curull d'estels, naufragi de paraules,

la veu, rocam i aigua, el foc i el vent, amants.

Estimaves l'amor en la pell del teu mar 

desig creixent del cos, senties, d'una dona,

els mots cantaven faules de noms i verbs, calmants.

En el bosc de la nit, pretenies saber

destins incerts, perquès, volies les respostes

que els mots no deien mai, de mons i temps, llunyans.

Prengueres pits herètics d'una al·lota en un cine,

dins la fosca; dreta l'espasa, pirata a l'assalt!

Furtiu, al seu escot, vas xuclar poesia!

Vas comprendre en Neruda i el seu Cant General.

III

Antany, deies Neruda, polit Cant General.

Les paraules, com crits, dins la mà et tremolaven.

Antany deies poeta, profund cant de la mar.

I la pell se't banyà dels seus versos com platges.

Les dones eren branques creixent dins el teu cos.

Desig va ser un ofici que mai vas dominar.

Les hores eren llargues sotjant, cec, sos camins.

Com arbre sense terra, el vent fou qui et forjà.

Foner gens hàbil eres, resquillaves els pins. 

Un home fet volgueres assemblar, barbamec.

Renecs tos versos eren i cap d'ells de profit.

Botit d'un temps fadíssim, trescares amb la mort.

Sentires, una nit, del seu braç, la premuda:

i et vas tornar vermell, com un pètal de flor,

i blanc, com un paper; i digueres: Neruda!

Tabul Bosh

Fembra

Lletreig de fembra:

Efa de Foc

E d'Embat,

Ema de Mà,

Brau, amb Be alta,

Erra de Real

Ah!

Escriuptura de fembra:

Lletra a lletra

Ben lligada.

En cursiva,

En verseta,

En majúscula,

A mà, o en impremta.

Resseguiment de fembra:

La subratlles,

Signe a signe,

Amb rauxa

De mascle,

Amb seny

De lletrat!

Adjectius de fembra:

Frisosa,

Entonada

Mèlica

Botida

Rodada

Ah!, ja xiscla.

Verbs amb fembra:

Tu i ella

Fora i dins

Lletra a lletra,

Tot ben escrit.

Sense pausa,

Amb accents,

Amb síl·labes

-Tòniques i àtones-.

Tot ben polit.

(Et folles la paraula

Que més t'excita i,

Encabat,

Guardes la ploma,

O el teclat).

Tabul Bosh

La Suprema Estupidesa Humana.

 Fa milers de milions d'una unitat de temps que encara ens és impossible de valorar, va existir un món idèntic al nostre. Avui, només ens en separa una altra unitat que cada volta estem més a prop de descobrir: la que mesura la SEH. La Suprema Estupidesa Humana.

Tabul Bosh

El Plàccidun

 Tenia un poble a l'Àfrica meridional, entre la neurona set-a-be-zero-vuit i el pòsit d'un record avortat, els habitants del qual vivien de la cacera del Plàccidum. El feien sortir del seu cau quan encara el sol dormia al llit de les dones de pell blanca, enllà d'una frontera minada de papallones porpra.  El crit de Plàccidun moribund era el seu aliment. La seva ranera expiatòria els travessava.

Tabul Bosh

Epitafis

Aquí descansa un que no parlava amb paraules, sinó amb silencis;

parleu d'ell, idò, sense dir res.

Aquí descansa un home que va morir sota les granades incendiàries 

de les busques del rellotge.

Aquí descansa una persona que no va viure a l'engròs, sinó al detall.

Aquí descansa un versòfag: 

feia poesia amb l'estómac.

Aquí descansa un manobre

que convertia els cantons en paraules.

Tabul Bosh

Audiència

 

 

 

Va asseure's al sofà. Va mirar al seu voltant.

El més distant que va poder arribar a veure va ser

el comandament a distància.

Va córrer a agafar-lo.

Quan hi va arribar, però,

se l'havia menjat el monstre de l'audiència.

A ell i al sofà.

El van trobar

que feia uns roncs infaustos,

enllà d'un desert digital.

Tabul Bosh

 

Desesperació

 

 

 

Va obrir la nevera i, darrere un bosc d'enciam,

hi va albirar les gèlides muntanyes de la desesperació,

entre una espessa boira de dies caducats

i una grisor lamel·lada d'hores cucades 

per la incertesa i la por.

Quan va allargar la mà per agafar 

l'últim rosegó de formatge blau,

aquella llumeta, l'última, també se li apagà.

Tabul Bosh

 

Imatges

Obres el llibre:  cap fanal no s'encén

dins sa planura,  cap jardí hi verdeja.

Illes de Grècia  no veuràs en son mar, 

arbres salvatges,  són els mots que hi floreixen.

Lletres convoques,  bades llavis i ulls

per dar-los vida,  plantes flors primerenques.

Sembres i esperes,  fruits i arbres, perfums.

Regues la terra,  brosten veus temorenques.

Àvid, en menges,  són la sang del teu cor.

Déu, les envoles;  són com aus que viatgen

vers l'impossible,  cerquen noves clarors.

Res no entendries,  mai veuràs el seu món.

Car aquest llibre  fou escrit amb la imatge

més inaudible,  mots no en té, ans colors!

Tabul Bosh

Calidoscopi desbocat .

Feres blanc a un pensament eixordador,

en un desert sense oasi ni pou,

eres una minúscula partícula.

Foradaves esculleres,

t'empassaves el brou del mar,

un far atavellava estovalles al somni

en la taula fosca d'un antull immoral.

I bevies el got d'un desig indeleble.

I un dubte surava en la platja del teu cos.

I les esponges et llepaven les ferides.

Feres el cim d'un punt negre:

sens pietat:

Les imatges eren una ruera

d'inútils fatics,

com un calidoscopi desbocat .

Tabul Bosh